Crònica des del (gloriós) estadi Pau Casals
Les resplendents samarretes verdes esperaven contrincant ansioses de jugar a feungol. Des de 2/4 de 9 del vespre, els jugadors van escalfar amb mig somriure als llavis, com si intuïssin que aquella nit podia ser perfecte per a demostrar tot el seu potencial en l'estrena a la LEFA. Els rellotges marcaven les 9 en punt; l'inici del matx era inminent. Les pulsacions augmentaven per minuts i les ganes de començar ja eren més que evidents, la tensió per a fer un bon partit i oferir un gran espectacle futbolístic va fer acte de presència entre les files cítriques i...
EL REPÚBLICA FC NO ES VA PRESENTAR
Passats els deu minuts de rigor (i cinc més extres "per si de cas") els jugadors, decepcionats, es van haver de conformar amb fer una patxanga entre ells, en la qual es van veure grans accions de qualitat: gols amb el genoll per l'escaire, regats d'infart, conduccions de Bazzinga en les quals no cal que s'intenti prendre-li la bimba perquè saps que s'endurà fortuïtament TOTS els rebots, xuts amb caiguda d'esquena (feta expressament per a comprovar l'estat del ciment, òbviament), parets d'infart,...
En el fons, com que no van tenir partits de pre-temporada, aquest "entrenament" va servir als nostres jugadors per obsequiar el públic (pràcticament inexistent per culpa del partit del Copenhague contra uns altres) amb magnífiques combinacions i gran treball en equip.
Amb ganes de més, els jugadors van acordar quedar dimecres 27 per partir-se uns quants llamàntols, importats des de les costes de Salònica.