L'EQUIP VEGETAL ES VEU SUPERAT PER UN LLUMILLO SERIÓS I ORDENAT EN DEFENSA I ÀGIL EN ATAC. UN MAL PARTIT I LES ENGANXADES AMB EL RIVAL CONDICIONEN EL RESULTAT FINAL.
"Aquests són els Cítrics? Voleu dir que no ens els han canviat?" es preguntaven els pocs espectadors i fanàtics fruittis que havien pogut aconseguir una entrada per al partit... i tenien certa raó al preocupar-se per l'estil de joc ofert per el nostre club. Els jugadors verds, incomprensiblement lluny del nivell ofert ens els primers partits, van ser dominats per un Llumillo Nuitin molt més organitzat que el que es va veure en la primera volta. El resultat, fins i tot és curt (7 dianes per l'equip càrnic i 6 per el vegetal), i no reflexa el mal partit (i fins i tot horrorós) cítric, els jugadors del qual van retenir excessivament la pilota als peus individualment i s'oblidaren que l'equip, sobre la pista, compta amb 3 companys més.
Dit això, també cal destacar nombroses enganxades entre els dos equips (discussions, faltes, alguna paraula fora de lloc, aquesta pilota ha sortit (doncs jo crec que no),...). Possiblement, això és degut al plantejament físic del Llumillo, el qui, conscient de la superioritat física dels seus jugadors, i tal i com ja va passar en la primera volta, apuja la competitivitat dels seus partits de la LEFA pressionant i lluitant la pilota amb intensitat (no volem que aquestes paraules s'interpretin com una queixa de joc brut, oju!).
Una cosa que sí que se li podria recriminar a l'equip càrnic és l'abús en la utilització del seu porter com a solució a la pressió exercida per els nostres jugadors (sobretot amb el marcador favorable al Niutin); fa bastanta ràbia pressionar i veure que l'equip contrari la passa al porter i aquest l'agafa amb les mans una i una altra vegada, inutilitzant els esforços per recuperar la pilota.
Com a nota positiva, l'entitat podrà dir que es va mantenir invicte fins a la segona volta i intentarà que no es retrobi amb una nova derrota; cosa complicada, ja que la setmana que ve l'equip fruitti es veurà les cares amb els xungus, alè dels quals ja tornem a notar al "cogote".
Esperem, doncs, que aquesta desfeta serveixi de llicó i a seguir que encara som primers, cony!