Rebrot llimona. Segona lliga àcida

Una jornada molt llarga. Els leds perden la paciència

Un partidàs descomunal a Mórdor B amb tots els "ingredients LEFA"

Deixant de banda el resultat final, estem segurs que qualsevol dels jugadors que dimecres vora les 22:15h abandonaren l'Estadi Mórdor B ho van fer plens de joia. Peixos i àcids han protagonitzat un dels millors partits de tota la història de la LEFA. Així de ras, curt i planer (efectivament, la modèstia és enorme, pesa molt i ens l'hem deixat a casa). Un partit intens però netíssim. Cap comentari fora de lloc al rival. Cap entrada a destemps. Bonrotllisme il·lustrat imperant. Val la pena parar l'atenció en la capacitat d'ambdós equips per mantenir el cap fred i la concentració total en un partit que es decidiria per petits detalls. I quin partit! Tan de bo tots els enfrontaments s'hi assemblessin. Incomptables ocasions a banda i banda, porters inspiradíssims, contraatacs fulminants i pulmons i cors treballant de valent tan sobre la pista com des de la banqueta mentre et mossegues les ungles. Un d'aquells partits pels quals et sents orgullós de jugar a la LEFA i on impera el Fair Play per damunt de tot. Un partit dels més igualats de la història. Igualat de principi a fi. Era evident que qualsevol errada puntual podria fer decantar la balança. Només els detalls més insignificants podrien decidir quin seria el repartiment dels punts quan arribés el conserge.

La història d'uns pobres leds que no podien dormir

Comença el partit i els minuts comencen a desfilar fent ballar els leds del videomarcador. Però no pas tots; dos grupets disposats en cercles ovalats es neguen a moure's i sembla que cap jugador és capaç d'impedir-ho fent bellugar la xarxa de la porteria contrària. Aproximadament 4 o 5 eternitats després d'encetar el match (temps que pot variar segons el nerviosisme de cadascú) s'obra el miracle i els lluços trenquen el malefici. 1-0. L'equilibri trontolla i els leds de sota el cartell de VISITANT se'n riuen dels altres mentre continuen dormint. Satisfacció xivarrítica i ganyotes per part dels àcids. Caps freds i a seguir insistint. Els leds de sota el cartell de LOCAL s'han estressat i s'han enfadat per despertar-los a aquestes hores de la nit i decideixen fer vaga durant 1 o 2 eternitats més (una pels xivarritas i dues pels cítrics). Arriben els Mossos de Cartabó i dissolen la manifestació provocant el primer moviment en el sector dels leds de l'equip verd. Ara són els leds de l'equip "gris-blanc trencat" els qui se'n foten dels altres. 1-1. Ji-jí, ja-jà, i taules al marcador. Tornem a començar. A desfer l'empat. Sembla impossible. Els leds del temps a la seva bola; van passejant un darrere l'altre a bon ritme. I quan tots els leds semblen haver recuperat el son, PAM! Gol. Un grup de taules s'ha posat a fer "empollot" i els crits han tornat a despertar als pobres leds xivarritas fent-los canviar de posició originant un 2 al marcador. Emprenyats, els leds xivarritas els hi comencen a llençar de tot: galledes d'aigua, ous, tomàquets i síndries amb mala llet fins que la multitud es dispersa. Tornen a dormir després d'arropar i acurrucar els ledons petits (l'endemà van a l'escola i es lleven molt d'hora, cabrons!) se'n tornen al llit. Al cap de diverses hores (ja sabeu que el factor temps no el dominem gaire) els Cítrics empaten i les taules tornen al CEIP La Roureda despertant aquest cop al sector àcid de la comunitat ledística (que no lefística, eh). Aquest cop aquests no s'estan per hòsties i treuen oli bullint i pedres per dissoldre altre cop les taules. Davant d'aquesta violència desmesurada, els jugadors d'ambdós equips es queden esmaperduts, garratibats i esglaiats mentre les taules fugen esperitades. Amb la seva fugida, arriba el tercer gol llimona i tots els leds se'n poden anar a dormir definitivament.