Ho volem tot!

Els cítrics buscaran aquest dimecres guanyar el seu segon títol aquesta temporada, la copa Manuel Dis-Bustos. 

El nostre periodista oficial, Blaiantines, no ha tornat a aparèixer a les oficines de comunicació del club després de la consecució del títol de lliga de l'equip àcid, sense donar cap explicació. No en tenim notícies des de llavors, i per això el blog cítric ha estat aturat. Em disposo a escriure quatre línies per explicar la actualitat del club a l'afició en unes setmanes d'intensa activitat on hem viscut intensament l'emoció de la copa. Totes les comparacions que feu d'aquesta crònica amb les del nostre il·lustre periodista les perdré, ja aviso. 

Últimes imatges que ens han arribat de Blaiantines.

Llagostes a la cervesa.

Els creuaments de la copa Manuel Dis-bustos van voler que els cítrics es trobessin amb el Desperico... perdó, Desperdiciu de Salònica a quarts de final. L'equip rossonero venia amb el seu característic esperit matagegants, disposats a posar les coses molt difícils al campió de lliga.
Una pressió bastant alta va sorprendre d'inici al conjunt llimona, que esperava el clàssic catenacio de l'equip blanc-i-blau... perdó, rossonero. Els primers instants van ser molt durs en els dos partits de la eliminatòria, però els cítrics, que venien molt preparats físicament i que arriben a la part important de la temporada al 100% de les seves capacitats físiques es van imposar amb certa claredat en les segones parts dels dos partits.

Alguns cítrics en el seu duríssim entrenament.

Després d'evitar el tamudazo... perdó, la victòria desperdícia, els cítrics es trobaven a les semis contra l'Aston Birra. En els tres partits de lliga en que s'havien enfrontat, l'Aston ha estat l'equip que més punts ha robat als cítrics, aconseguint una derrota, un empat i una victòria. Per tant, els cítrics afrontaven el primer partit amb una concentració i una intensitat màxima, i sense el seu pixurri, Martini, que havia aconseguit entrades per veure al seu ídol, que ja vam desvetllar en cròniques anteriors que no és altre que Justin Bieber. (S'ha de ser tolerant... almenys mentre segueixi marcant gols, després ja veurem...).

Martini fent cua deu dies abans davant de l'estadi.

L'equip cerveser va jugar, sobretot el primer partit, amb una intensitat màxima. Només començar el partit va disposar d'una doble ocasió que va desbaratar primer el porter Carajillonch i després el pal. Els cítrics es van treure la son de les orelles, i van treballar molt dur, pressionant molt amunt i evitant les passades llargues del porter cerveser que tant mal havien fet en partits anteriors.
Es va veure un molt bon partit de futbol, que va acabar amb victòria àcida per 10-4, amb una actuació destacada en defensa del president, CosmoPOLitan, unes lliçons d'anticipació i repartiment de joc de Legend-ary, i un gran partit de Carajillonch que... si, tenia la flor el cul, a vegades passa.

* S'han aplicat altes dosis de photoshop en aquesta foto del cul de Carajillonch, per no ferir sensibilitats.

El partit de tornada va ser encara més igualat. Els cítrics van anar a remolc en el marcador durant tota la primera part del partit. Fins que no van defallir les forces físiques dels Cervesers, els llimones no es van escapar en el marcador i van poder respirar tranquils, veient-se ja a la gran final. En aquest partit teniem les baixes de Roc amb Cola, i Balde Tropic, que... estaven de farra els tios, i prou. 

Així va acabar la nit Balde tròpic, pensant que el pobre arbre era vés a saber què, o vés a saber qui.

A destacar a més d'aquests dos partits, els dos gols del nostre cocapità Blaiantines, un en cada partit. I dius... això és destacable? Doncs si, ho és, perquè a més els va fer a la porteria contrària! tot un èxit.

Així es va quedar l'amic Blaiantines després de marcar

A la final, un clàssic, la Trepa.

Així doncs aquest dimecres al meravellós estadi Pau Casals es disputa la finalíssima de la copa Manuel Dis-Bustos. Els cítrics no en tenen prou amb un sol títol aquesta temporada, tenen ganes de més, i van a per el doblet. Al davant, un equip, la Trepa, que semblava que feia fallida en la recta final de la lliga, però que a les semis ha eliminat a tot uns Xivarritas Pescanova, i que segur, segur, que ens tenen moltes ganes (nosaltres també, no us penseu...). Tots els partits de lliga amb la Trepa són d'una màxima rivalitat i en aquesta final no es preveu menys. 

S'espera que aquest cop els cítrics puguin disputar el partit sense baixes inesperades, i que les nostres fantes vinguin a l'estadi a donar suport a l'equip llimona en aquest últim partit de la temporada.

Els cítrics preparen aquest partit a consciència, entrenant com mai, i concentrats per aconseguir aquesta fita que els duria al punt més alt del panorama Lefístic. 

Us deixem amb la imatge d'alguns cítrics entrenant durament per preparar aquesta final.