Doble o res

S'acaba la temporada 2012/2013 de la competició sabadellenca més important del moment. És moment de fer balanç, però primer cal explicar als nombrosos fans (i sobretot FANTES, ara veureu perquè) com van tancar, dimecres, la temporada els homes de John Lemon.

Tornem enrere en el temps i ens situem a mitja tarda del mateix dimecres 3 de juliol del 2013. Els encreuaments de la Copa han anat deixant equips pel camí. Només dos aconseguiran la proesa d'acomplir el lema anglosaxó d'aquest final de temporada; "Road to Pau Casals". Mentre els cítrics havien hagut de treballar molt per poder vèncer a l'equip astonià l'anterior dimecres, els trepaires encara van haver de suar molta més sang per remuntar l'eliminatòria amb els xivarritas, els quals s'havien imposat en el partit d'anada per un gol de diferència. Amb alguns fitxatxes d'última hora, els trepaires van "donar la volta a la turtilla" classificant-se així per a la gloriosa final del Pau Casals. Ens hem passat de llarg tornant enrere, perdó. McFly, McFly, aquest cop anem fins al dimecres 3, si-us-plau.

A en Doc ja se li començava a pujar la mosca al nas

Ara sí. Som als inicis del vespre del dia D (de Dimecres, òbviament). Els jugadors àcids reben ordres per les parts del seu entrenador de presentar-se uniformats a l'Estadi Pau Casals mitja hora abans de l'inici del match (que començaria a la hora H, de HäRR€nKa La fINhAâL). Es pot considerar que, contra pronòstic veient la puntualitat de la majoria dels mateixos en els anteriors encontres, tots els participants vegetals de la final ja estaven rementant les pilotes a dos quarts de nou (aconseguim ser tots puntuals per primera vegada en l'últim partit de la temporada, això mereix un "logro" made in Aston Birra com a mínim).

I no només arriben els propis integrants que disputaran la final, sinó que aquests arriben acompanyats i després precedits per (es calcula) entre 2 i 3 autocars de fans, d'entre els quals (i d'aquí ve allò de FANTES del principi) un grapat i mig de noies "forofes" que, o farien augmentar els ànims a nivell esportiu o farien augmentar altres tipus d'ànims i despistarien als jugadors. Preocupat per no saber el desenllaç que comportaria, John Lemon només va poder esperar que comencés la FINAL DE LA COPA SA MAJESTAT MANUEL DISBUSTOS 2012/2013 (LEFA, l'any que ve escurceu el nom, total; ja no es refereix a l'alcalde actual de Sabadell, el senyor... si home... aquell tan carismàtic i que també fa tantes coses bones i útils per la ciutat... no me'n surt ni el nom).

L'alcalde en un càsting pel paper de Galdalf (imatge d'arxiu)

I "afactivament", és a dir, amb afecte, comença la gran final. Ambdós equips situen els quintets titulars sobre la gespa el ciment del fabulós Estadi Pau Casals amb molta il·lusió i ganes de fer les coses bé demostrant que no han arribat a la final de casualitat. L'últim espectacle feungolístic de la temporada comença i, després de l'habitual i corresponent tempteig inicial (allò que fan els equips que tenen més por de què els hi facin un gol que no ganes de fer-lo conegut com a "respecte al rival") arriba la primera passada a la xarxa llimona, molt celebrada a les grades àcides.

Lleuger avantatge vegetal. És torn de la Trepa; algunes combinacions inquieten la defensa vegetal i comencen a posar a prova un (com sempre) excel·lent Carajillonch però és un miratge. Encara que el porter àcid tingué el protagonisme sota pals en la majoria d'arribades trepenques, això no fa desmerèixer un inici inapel·lable dels de John Lemon, els qui van seguir tenint ocasions que els van permetre eixamplar la diferència en el marcador fins al 3-0.

Trepaires i vegetals es van voler endur "el gat a l'aigua"

I aquí canviem de paràgraf perquè la cosa canvia? Doncs no vas del tot desencaminat però encara no; no va ser fins que el conjunt llimona va aconseguir el quart gol que, en part gràcies a la relaxació que comporta aquest coixí de gols, la Trepa va saber reaccionar. I de quina manera. En menys de dos minuts i en dues jugades pràcticament seguides, el conjunt esplaienc va escurçar diferències col·locant el 4-2 al marcador. O les llimonetes hi posaven remei o el marcador faria un tomb fatal pels interessos cítrics.

Minuts més tard arribà el 5-2, un gol que tornava a posar "terra de per enmig" entre ambdós conjunts. Però quan semblava que la diferència de tres dianes faria baixar els braços al campió de lliga 2011/12 una altra combinació trepenca acabaria amb la pilota al fons de les malles (de la porteria, no de les (suggerents) malles de l'amic Carajillonch, s'entén) fent pujar el 5-3 al marcador, resultat que ja seria definitiu tot i que encara se succeirien alguns darrers intents d'última hora per part dels dos conjunts.

S'apaguen els llums, i la temporada tanca la paradeta cual Filiprim fins l'any que ve. Després de la crònica, ara sí, el balanç per comprovar si s'han assolit els 4 objectius marcats a inici de temporada:

a) Guanyar la lliga. FET
b) Guanyar la copa. FET
c) Repixar-nos-hi. FET
d) Fer una crònica final en to modest. PENDENT

Doncs sí, acabo d'impedir el "pleno al cuatro" dels objectius innecesàriament perquè m'ha donat la reial gana, i què?!

Per últim, des de l'entitat vegetal es vol felicitar a tots aquells jugadors (i jugadores perquè no s'enfadin les fèmines que han participat en alguns partits i també el integrants de sexe dubtós del Desperdíçiu) i equips que fan possible aquestes estones de "jijí-jajà" els dimecres al vespre. I en aquest àmbit volem fer esment especial als dos conjunts novells d'enguany. Volem felicitar especialment als amics de l'Aston Birra i del Xivarritas Pescanova per aquesta al·lenada d'aire fresc i bonrotllisme a la competició, no només per les bones estones sobre "la cancha", sinó per les aportacions periodístiques als respectius blogs. Seguiu així i fins l'any que ve!

BONES VACANCES A TOTHOM I A TOTDON

PD: (només per als jugadors llimona) Aquí us deixo el programa de treball físic de manteniment per a les vacances d'estiu. La intenció és que no perdeu la forma i no us presenteu fets unes vaques al setembre. Cal ser constants i fer unes quantes repeticions cada dia. Tinc els telèfons de totes les vostres parelles/amigues (el perquè?... mmm... no ve al cas) i m'ocuparé especialment de preguntar-los-lis-en-ho-hi si l'esteu complint. No vull que abaixeu la guàrdia (i m'imagino que elles tampoc). Feu els deures.