dissabte, 19 d’octubre del 2013

Relliscada i velocitat de creuer

Després d'un inici de lliga dubitatiu amb un empat amb el conjunt pfoca, els de John Lemon redrecen la situació tancant la quarta jornada amb molt bones sensacions (Aston Birra FC 1 - 7 CEeC)

Després de l'empat, i encara gràcies (sobretot les donem al conserge per ser tan bo al Candy Crush com per trigar tant a apagar els llums del gloriós Estadi Pau Casals tot fent una partideta ràpida al costat dels interruptors) en el primer partit de lliga davant el Pfvoca Júniors (4-4), l'equip ha anat millorant i recuperant el nivell mostrat en la final de Supercopa; chungos i assemblearis n'han patit les conseqüències en les següents dos jornades (2-11 i 1-8, respectivament).

Amb cinc punts al marcador, la tercera jornada pronosticava un encontre de gran dificultat. Fonts pròximes als àcids,... bah ara sembla que em faci l'interessant; algun integrant xivarrític ja havia advertit del potencial d'aquest equip. Parlem de l'Aston Birra FC, conjunt que segons aquesta font s'ha reforçat en aquesta segona temporada a la màxima competició sabadellenca. La posició en la taula de l'equip taronja (descripció aplicable a ambdós conjunts) feia pensar que el partit estaria a l'alçada dels grans encontres lefaires.

Abans d'arribar al camp, en totes les ments cítriques voleiaven imatges de grans multituds enfundades en samarretes carbasses. Els partits precedents havien ensenyat als integrants àcids que l'Aston Birra FC sempre presenta dilatades convocatòries.

Si es presentessin les plantilles dels equips abans de començar, qualsevol encontre amb els astonbírrics faria aquesta patxoca
La sorpresa va ser que l'equip de Di Matteo "només" comptava amb uns cinc reforços a la banqueta. I és extrany, ja que una de les grans virtuts del conjunt cerveser és la facultat de crear aquesta sensació que experimenta el contrari en veure que l'extensa banqueta sembla que faci que els integrants taronges estiguin tan frescos al minut 1 com al 50. D'aquesta manera el "factor cansament" desapareix mentre el contrari esbufega sense entendre res.

I aquesta "curta" convocatòria va ser el principal causant del desenvolupament del partit; les arribades àcides se succeïen a un ritme frenètic, mentre que les internades del contrari eren molt menys freqüents. Di Matteo optà per no pressionar la sortida de pilota, de manera que la majoria del joc tingué lloc en camp carbassa. Tot i la dificultat per trobar forats dins aquesta malla humana, els homes de John Lemon feren circular la pilota aprofitant cada centímetre quadrat de l'Estadi Olímpia B buscant l'oportunitat de posar a prova el cancervesu (de "cancerbero" i cervesa; hahà! quina risa... ejem, ejem) carbassa, absolutament estel·lar tot i encaixar set gols. Els u contra u davant el meta blau eren decebedors. Si no existia la possibilitat de passada al segon pal el més probable era que la pilota acabés picant en l'últim home astonià.

Tot i això, les variants ofensives van permetre encadenar la tercera victòria seguida als vegetals, els qui es veuran les cares dimecres que ve amb els subcampions de lliga, el Xivarritas Pescanova (21h, Pau Casals).