EL C.E. ELS CÍTRICS S'EMBUTXACA LA SUPERCOPA DE LA LEFA 14/15 AL PAU CASALS AMB UNA REMUNTADA ÈPICA DAVANT EL XIVARRITAS PESCANOVA PER UN AJUSTAT (6-5) EN UN PARTIT ON, AL VOLTANT DE LES 22h PERDIEN PER 1-4
Pròleg: Si formes part del 99 % de persones aficionades al feungol lefari que no vas venir a veure el partit d'ahir ets un/a pringat/da perquè t'ho vas perdre
Si aquesta temporada de la LEFA fos un àpat, no tindria entrants lleugers; s'encetaria directament amb un entrecot. Quin partidàs senyores i senyors es visqué anit al fabulós Estadi Pau Casals! Lluços i àcids van protagonitzar, sens dubte, un dels millors partits de la història de la LEFA. Un encontre que, havent-se succeït ja nombroses vegades, va camí de convertir-se en "El Clàssic" (també per la classe que transpiren els seus participants) particular de la LEFA (o almenys anivellar-se amb els enfrontaments entre Pfoca Júniors i Desperdíçiu de Salònica, membres fundadors de tot aquest tingladu). Intensitat, cames i pulmons bé podrien ser les paraules claus per entendre el tipus de partit d'ahir. I és que, per sort o per desgràcia, cap dels dos equips no va venir pas a jugar una patxanga i de seguida es va haver de posar en marxa un exèrcit de glàndules sudorípares amb un flux adequat a les característiques del partit (quina imatge més poètica eh) i a la temperatura ambient, exageradament alta per ser una nit de setembre.
Arribada en comptagotes; piano-piano i xino-xano
Posats en context, tornem al principi. Quan la petita primera comitiva vegetal es planta al terreny de joc, sorprenentment d'hora, ja que falten 15min per les nou del vespre, ja es troba amb un nombrós destacament de joves uniformats de color blanctrencatquesemblaelblancdelMandrilperònohoésbenbé. Encara és d'hora, pensen, i quan s'engeguen els llums comencen a tocar pilota i a jugar a bàsquet de manera molt professional. Minuts després es fa evident que la impuntualitat és un fet inherent a la condició àcida (resta d'equips, si quan arribeu al camp us trobeu 5 o més samarretes verdes abans de les 20:55h és que, o són uns impostors, o en realitat és l'Inter Movistar). Per sort, arriben Balde Tropic i Baldeys i, sumats als puntuals Kiwimeló, Kosmos i Blaiantines, inicien l'encontre amb un rival que, com a mínim, els dobla en efectius. Prohibit córrer; poc a poc i bona lletra que no tenim canvis, el partit és molt llarg, no hi ha rival petit, el feungol és així i podríem seguir consultant l'extens arxiu del Recopilatori de Termes i Expressions Òbvies del món del Feungol, de Charlie Rexach fins a l'apocalipsi, i potser tampoc fa falta. Podem dividir el matx en quatre actes (serà com a conseqüència d'haver estat jugant a bàsquet a l'escalfament?).
 |
- Això d'escriure llibres és molt cansat...
- Però si segur que te'ls fa un negre...
- Escriure és de covards |
Primer quart: igualtat
El "respecte pel rival", expressió emprada per justificar el poc encert de cara a porteria dels dos equips en qualsevol partit, fa que, fins que arriben Roc amb Cola i Legend-ary, encara hi hagi "gafas en el marcador". Pocs minuts més tard, i com no podia ser d'una altra manera, és el Xivarritas Pescanova qui inaugura el marcador, tot i que els àcids poc després pogueren anivellar altre cop la balança (1-1).
Segon quart: debacle vegetal i distanciament
Tot i que, en línies generals la defensa és més que correcta, un augment dels xuts a porta xivarrítics combinat amb l'absència de Carajillonch sota els pals, fa que els àcids vegin un més que preocupant 1-4 al marcador quan el rellotge se situa perillosament a prop de les 22:00h. Queda molt poc temps i 3 gols sembla una distància insalvable per un equip amb la moral tocada després d'haver passat de l'empat a tal situació... el més comprensible és que s'haguessin abaixat els braços, però si algú hagués apostat per la remuntada s'hagués fet d'or.
Tercer quart: reacció, risc i all-in amb porter jugador
Tic-tac, tic-tac, tic-tac... En lloc d'això, l'immediat posterior gol (2-4) resulta ser una injecció de moral per a l'equip de John Lemon, els jugadors del qual se n'adonen que cal morir lluitant fins al final. No s'han de buscar culpables sinó companys i tenir confiança. Era el moment de prendre riscos amb un estil de joc que, en aquell moment per desgràcia, no s'hi havia hagut de recórrer quasi-bé mai; el porter jugador. Blaiantines se suma en l'aspecte ofensiu per tal de generar superioritat numèrica per acabar trobant situacions favorables de 2 contra 1 sent conscient que una errada és quasi sinònim de gol en contra i de dir adéu al títol. John Lemon is all-in i la veritat és que encerta de ple. Dos gols àcids posen el comptador a zero (4-4).
 |
| John Lemon is all-in in da haus, madafakas |
Quart quart: cap i ordre
La eufòria, però, no fa perdre el cap a l'equip verd i John Lemon decideix no temptar més la sort; el CEeC torna a situar el porter sota pals per tornar a atacar i defensar com abans. No es pot dir que aquesta decisió condicionés l'equip ofensivament però el cert és que es va poder culminar la remuntada amb un cinquè gol, obra de Balde Tropic. Ara li tocava al campió de copa moure fitxa. Per primer cop en tot el matx, els seus jugadors es trobaven a remolc per sota en el marcador i amb molt poc temps per reaccionar, de manera que aquesta fitxa desplaçada no és altra que el porter, el qual s'incorpora en atac per buscar una quarta situació d'empat que, per sort per als interessos àcids, no es produirà. La formació vegetal forma en quadrat al seu propi camp, abandonant així momentàniament la pressió en camp rival que ha efectuat durant quasi tot el partit, per tancar espais. El rival busca buscar una escletxa fins que Martini, aprofitant una imprecisió en una combinació pesquera i des de camp propi, envia la pilota al fons de la xarxa (Damm Lemon 6-4). Obligats a seguir amb el mateix esquema de joc, els jugadors del Xivarritas Pescanova aconseguiran que la victòria àcida sigui per la mínima amb un gol a l'últim instant del partit (6-5)
HO HAN ACONSEGUIT
FELICITATS CAMPIONS
