El CEeC rep la primera clatellada en el què va de temporada a l'humit Estadi La Bassa davant els Antònios, un equip que té "la moral menjada" als homes de John Lemon; ha aconseguit guanyar tots els partits que ha disputat contra l'equip àcid.
Tard o d'hora hauria de passar, vés què hi vols fer... Tot i que també hagués estat bé que hagués passat una micoooooona més tard, això també "es té que dir"... En fi, que finalment HEM PERDUT. I no hem perdut davant un equip qualsevol, o un equip històric, no, no; s'ha sucumbit davant (amb el permís de La Teranyina) l'equip rookie d'aquesta temporada.
Les frases del míster, font d'inspiració arreu del món
I la cosa no deixa de ser sorprenent ja que es tractava d'un equip que havia començat encaixant fort davant dels sorollosos Xivarritas i dels enfiladissos Trepencs (corren rumors que s'ha vist a la plantilla antònia gaudir d'àpats senyorials al Piscinas després d'ambdós partits després que els jugadors marxéssin dels encontres leferus amb la pilota, la suor i uns sospitosos maletins negres).
En qualsevol cas, només podem felicitar als Antònios per aquest triomf. El proper cop, enviarem un equip d'esteticistes armats amb llimes abans del matx per arrodonir la part interior dels pals de la vostra porteria, a veure si així aconseguim marcar.
El míster, natural de Santa Eulàlia de Puig-oriol (Osona), es mostrà lleugerament decebut del resultat final de l'encontre
I la setmana que ve, partit crucial al CEIP Creu Alta davant els chunguitos, on esperem que aquesta derrota sigui tan sols una relliscada i que la classificació no es posi una mica xunga (#haha #chistaco #humort #lamantapla)
CE Sabadell, l'enveja és molt dolenta. I és normal, tampoc us en podem culpar. Mentre la LEFA es consolida com la millor competició vallesana (desconec si existeix alguna cosa similar a Terrassa, però en qualsevol cas seria pitjor perquè... doncs perquè és Terrassa, cony, o és que calen arguments de pes per justificar que Sabadell és millor?) vosaltres us enfonseu a la segona divisió B. I no ho heu pogut suportar, oi? Ens heu hagut de fotre enlaire el complex esportiu Olímpia, i de rebot, la opció de seguir jugant A CASA, al CEIP Pau Casals, el tradicional fèudu àcid. Els jugadors verds encara se'ls humitegen els ulls en recordar les llargues cues en els accessos a l'Estadi, aquells cops de colze entre aficionats (i les fantes*... aix...) per ocupar les millors localitats de la graderia,... En fi...
Siempre con nosotros
Nota: per si algú no entén el concepte "fanta", ara ho posem en context
*Fan
m i f Afeccionat extremament a una cosa, admirador incondicional d'una persona, especialment d'un cantant, artista, etc.
[Font: diccionari.cat]
*Fanta
f Afeccionada extremament al CE Els Cítrics, admiradora incondicional del CE Els Cítrics, especialment d'un artista (de la pista)
[Font: adaptació desenfadada de diccionari.cat]
Però hem superat el dol. Només és un camp de feungol. I tenim un nou projecte de fèudu: Mórdor A (antic CEIP Miguel Hernandez). Efectivament, senyores i senyors. L'atzar ha volgut que els dos primers encontres dels homes de John Lemon es disputessin en aquest estadi, on els àcids han pogut iniciar la competició amb dos triomfs. El darrer d'aquests succeí anit davant l'AJS on, tot i que el parón estival sembla que no hagi afectat la maquinària verda, la qual segueix finament engreixada, destacarem 2 jugadors per sobre de la resta.
Carajillonch: l'habitual goalkípah s'enfundà la samarreta verda per sembrar el pànic damunt la cancha enduent-se un POKER de gols (nano, però ja posats haver-ne fet 5 que ja tenia el titular de la crònica: LewanJordski).
Roc amb cola: tot i que la NASA encara pateix per la integritat física dels seus satèl·lits després de calcular la trajectòria d'un dels xuts d'aquest jugador, hem de dir que tot i que el gol del partit és obra seva, no sabem quin dels 2 va ser millor; si la canonada a l'escaire o la vasel·lina. Llàstima que encara no existeix LEFA TV perquè deunidó.
Alguns recordem haver vist la final de la Copa Amèrica entre Xile i Argentina. Si formeu part d'aquest col·lectiu de damnificats, també us acompanyem en el sentiment, especialment si ho comparem amb la gran temporada que ha fet el barça aquest any amb el triplet. Deveu pensar, "què collons diu aquest penjat ara? Si això és la LEFA, una lliga superlativament més millor que la Shempions i altres merdes que fan per la tele" (aprofitem per queixar-nos del repartiment dels drets televisius d'aquest any; volem els partits de LEFA en directe per Esport3 LLYA. Ja podeu fer els vostres tuits-protesta des de la tassa del vàter amb la mateixa intensitat amb què demaneu la pau al món i lluiteu contra la corrupció amb els xaixtags #LEFAesport3 #LEFActivament #CanutCollonut #QualsevolMerdaJocDeParaulesEnginyósQueContinguiLEFA). Abús de subordinades, oi? Ja t'has perdut... En fi, dèiem que, tot i tenir en ment que el partit s'havia d'assemblar a la final de la Shempions de Berlín, la veritat és que, desgraciadament, més aviat s'acabà assemblant a la final de la Copa Amèrica.
Retornant als putus tòpics feungolístics sorgits de les pitjors valoracions de qualsevol intel·lectual futbolista catedràtic en filologia després d'estar suant com un porc durant 90 min, podem dir que "els dos conjunts van començar el matx mostrant respecte al rival", eufemisme de "vayaputamerdadeprimersdeuminuts". Si això li sumem el factor ambiental de l'Estadi Olímpic Sol i Padrís, on es registraren màximes que farien les delícies dels homes del temps de TV3, acabem tenint un còctel explosiu (d'erupcions vomitives) on si, algun jugador brillava no era degut a una bona acció, sinó a la pel·lícula de suor que embolcallava la seva pell.
Si el panorama ja no pintava massa bé en general, ja des d'una òptica partidista (això és el blog dels cítrics, vés què hi vols fer) la cosa encara podia empitjorar; la Trepa inaugurava el marcador. Òstia nen! Partit de merda, som en una puta sauna gegantina i a més comencem perdent... De totes maneres, i per no perdre el costum, l'equip verd reaccionà i aconseguir tornar a col·locar les taules en el marcador (expressió preciosa, d'altra banda, a l'alçada de "molta qualitat" o "habilita al company" i tantes altres perles dels "periolistos" del món del futbol televisiu).
A partir d'aquí, tempteig. I ara recuperem el paral·lelisme (es nota que ens agraden les eles geminades, eh; pel·lícula, intel·lectual; al llegir allargueu-les bé, per favor, la llengua al paladar durant, com a mínim un segon... mmmm... aaaaaah!... ens encanta) amb la Copa Amèrica dels pebrots. I és que en aquest moment començaren a aflorar, per part del nombrós (i no és conya) públic assistent al partit, els primers roncs. Mentre els xilens verds marejaven la perdiu movent l'esfèric sense criteri ni perill al més pur estil Pedro, els argentins blancs col·locaven (xiquipunto!) l'autobús en el darrer quart de camp i empraven contraatacs llampec per posar a prova Carajillonch.
Al cap de més de tres quarts d'hora i després que cada jugador hagués fet una operació biquini exprés comparable a un regiment de pollastres a l'ast, la cosa tornava a posar-se negra. Després de diversos estira i arronsa, la Trepa tornava a manar a l'electrònic. Fou en aquest moment, quan, poc després d'un temps mort demanat pels homes de John Lemon (no ens reconeixem; nosaltres demanant temps mort, increïble), els àcids s'ho jugarien tot amb un "all in"; Roc amb Cola s'enfundaria una de les seves samarretes hipsters sense mànigues (i és que com s'agrada el paiu...), de color diferent a la resta de l'equip eh, però!
[ Això ho colem amb pinces aquí al mig però és que hi ha equips LEFA que no han entès que el porter NO HA DE PORTAR EL MATEIX COLOR DE SAMARRETA QUE LA RESTA DE JUGADORS DE CAMP; podeu enviar els vostres tuits-protesta des de la tassa amb el xaixtag #SamarRetardsLEFA). ]
Finalment, en un final agònic i en el temps afegit-afegit, perquè la conserge ja ens havia deixat 10min més i eren les 22:12 en el "lluminós", i després d'haver xutat contra cada putu cm2 de l'autobús trepaire, s'aconseguí igualar el marcador poc abans que s'apaguessin els llums de l'Estadi Olímpic Sol i Padrís. Amb els dos equips amb la mel als llavis, diversos delegats de camp intentaren convèncer (si hi hagué favors sexuals pel mig no en tenim proves) la conserge de deixar-nos disputar una tanda de penals al millor de tres.
Els equips escolliren els tres valents voluntaris. Instants després, ambdós porters es desitjarien sort hipòcritament abans que Claudio Carajillonch fos el primer goalquípah en entrar en escena. Seguint amb la Copa Amèrica, el primer penal trepenc el llançaria Higuaín fora de l'abast del meta llimona... i de la porteria (trepes, no va amb mal rotllo, però ja fa estona que ens hem emmerdat amb la comparativa amb la Copa Amèrica i, tot i que és veritat que exagerem i no va anar als núvols sinó llepant el pal, no és cap mentida dir que va anar fora). Seguidament, el crescut Roc amb Cola, encara amb sense mànigues, evidentment, aconseguiria, amb un xut creuat, evitar la parada del porter trepaire. Després, altre cop en el torn d'ArgenTrepa (molt forçat, demanem perdó), el protagonisme recauria en Claudio Carajillonch, qui aconseguiria evitar el gol (no va poder evitar restar-se mèrit adduint (HÒSTIA NANO, UNA DOBLE D! QUINA RIQUESA DE VOCABULARI PER FAVORT!, ja podeu fer els vostres tuits des del "tronu" amb els xaixtags #EreccióPompeufabràtica #QueNivelMaribel #SocorroQueMeCorro) que havia estat un acte reflex en part fruit de jugar a aquell esport que és com el tennis (DUES ENES! MARE MEVA!) però amb xarxes més altes i jugant 6 contra 6 (o menys si és a la platja). Si heu endevinat de quin esport parlem, envieu els vostres tuitsVAAALE, JA HEM CREMAT PROU EL CARTUTX ("cartutx", paraula fonèticament fantàstica que cal incorporar en el nostre llenguatge quotidià).
(...)
La puta! Per on anàvem? Abans d'aquesta palla mental parlàvem de... ah sí, feungol.
Total, que Martini no va poder llençar el tercer penal àcid (estigueu segurs que l'hagués executat amb la mateixa sang freda que Alexis Sánchez) i se'n va anar a plorar a casa.
Final del partit
#LaCopaMola (és que ja feia masses línies que no apareixia un xaixtag d'aquests mierders)
Ens fa molta il·lusió (vinga, una més!, que no decaigui la festa que estem on fire) incorporar el troFEO Copa AmericoLEFA a les nostres vitrines i aprofitem l'avinentesa per agrair la presència de les nombroses Fantes a l'Estadi, ja que es van deixar la veu, i té més mèrit que fer-ho dins la humitat d'un bosc tropical, animant.
I per acabar #LaDadaDeMerda: quants premis al millor blog tenim? ZERO! Ens importa un bledo! Doncs digues "bledo" molts cops seguits!
COMUNICAT A LA PREMSA DEL CE ELS CÍTRICS
Dimecres, 27 de maig del 2015
La Junta Directiva de l'entitat esportiva presidida per Cosmopolitan vol mostrar el seu enuig (grrr) després de conèixer el resultat dels emparellaments de la Copa Sa Majestat Manuel DisBustos d'aquest any, que li haurem de buscar un altre nom, perquè el Joan Carles "El Bufandes" Sanchez té els dies comptats (tot i que amb la distribució del vot a les municipals els pronòstics diuen que tindrem alcalde nou cap al 2017 i amb sort).
Però tornem al tema que ens ocupa i situem-nos en context. El darrer dimecres 20 de maig se celebrà un sorteig, o millor dit una posada en escena, una permormans, una PANTOMIMA en un dels bars més cools i sofisticats per a modernillus que demanen Gintònics per 15€ de la perifèria sabadellenca.
La Cúpula Lefaire, a altes hores de la matinada i de ben segur que després de fumar-se uns quants cubates i beure's un grapat de porros publicava al yutïuv la gravació del sorteig.
Heus aquí el vídeo:
Davant d'aquest esgarrifós testimoni només ens queda valorar-ho, i ho farem en un verset on s'inclouen, encriptats, els noms dels artífexsxsxs (eixuga la pantalla si has llegit "artífexs" en veu alta, marrà) de la mentida:
EL SORTEIG ESTÀ AMANYAT
MOS RUBEN, AIXÒ RAI
SÓN CULPAUBLES EXAGERARDAMENT;
ELS GALIFARDEUS HO FEREN MALAMENT
ELS EQUIPS NO ESTAVEN DINS D'OBJECTES ESFÈRICS
I aportem proves sobre aquestes acusacions tan greus:
Just a l'inici del vídeo, després de desplegar el primer paperet (Xivarritas), ocorre un fet sospitós. Molt hàbilment després que Gerard rebi el paperet del rival de l'equip de les barretes de lluç, Deu i Rai, amb una maniobra aparentment casual desvien l'atenció de la càmera, de manera que el formós presentador queda situat fora de l'abast de l'espectador. És en aquell moment quan Pau, la hostessa amb barba de la seva esquerra, de manera imperceptible i molt ràpidament (queda fora del pla i no ho podem veure) li canvia aquest segon paperet per un altre. Instants després, enorme sorpresa! El rival del primer emparellament (o empallerament) no és altre que l'equip de la nostra entitat.
Finalment, escoltem la valoració del president Cosmopolitan sobre aquests fets:
Curt, però contundent.
En qualsevol cas, ànims a tots els equips i molt bona copa per tothom!
Els homes de John Lemon van tenir un paper força testimonial en en 2n (Gloriós) Turneitx de Nadal lefaire, disputat el darrer dissabte 10 de gener a l'Olímpia. Les apretades agendes d'alguns van impedir poder afrontar amb garanties la jornada, ja que tan sols 5 llimones van poder anar apareixent de manera discontínua a la pista (aprofitem per agraïr la col-laboració de Erikstoff, Aniol, Isabeló i Raimon per poder completar alineacions en la majoria d'encontres encontres de descansar mentre no jugaven els seus respectius equips).
Tot i passar ronda en la fase de grups, les previsions confirmaven que l'afluència de jugadors àcids havent dinat seria igual o fins i tot més escadussera, o sigui que l'equip va optar per abandonar el turneiu (i així deixar, de rebot, passar al Desper que, ja que monten en gran part aquests tingladus cada any, bé estava bé que seguissin jugant).
Altre cop, com l'any passat, recordem que aquest és un torneig menor i que cal centrar-se en les competicions anuals (opinió que evidentment variaria en el cas hipotètic de guanyar en la pròxima edició, la incoherència per davant de tot). De totes maneres i dit això, aprofitem per donar una esportiva enhorabona als equips campions, Caipirinyes i Chunguitos.
Per últim, aprofitem per comentar el darrer encontre de Copa d'aquest dimecres, davant l'Aston Birra a Can Marcet, resumit en 3 punts:
1.- Crec que teníem els mateixos o fins i tot més canvis que l'equip cerveser. Cal remarcar aquest fet perquè es devien haver hagut d'alinear molts astres, cometes, satèlits i planetes per fer coincidir una convocatòria decent àcida amb tan poca afluència bírrica en un partit. Això ja no ho veurem mai més i ho explicarem als nostres néts a la vora de la llar de foc (i més d'una vegada quan repapiagem explicant les mateixes batalletes una i altra vegada).
2.- La puta quin fred i quina puta humitat carda al putu camp aquest, cagumlapute. Els encostipats, els grans damnificats. Quina manera de desenvainar clínecs's. Volem cabines per periodistes als camps LLYA. Que algu foti un crowfundingverkami d'aquests, per favó.
3.- Les bromes que no trobaríem a faltar Carajillonch sota pals després de la seva absència durant el mes de desembre era un bluff, realment. Això es nota quan el sistema defensiu es limita a la telepatia des de 10m pensant molt fort "falla-la!" mentre es mira fixament el jugador rival en l'u contra u davant el arquero llimona perquè estem massa cansats per baixar a defensar. Eeeeeei, que si a més el porter la bloca, per art de màgia l'energia augmenta i sí que hi ha forces per atacar, eh putes! ;) Aquí les lleis de la física ens la suen força fort.
Ens (la) veiem el proper dimecres a l'Olímpia A amb l'equip més brillant del torneig de NadaLEFA (va brillar per la seva absència, concretament); La Trepa FC.
