Aquesta ha sigut una setmana atrafegada pels integrants del CEeC; no només han jugat aquest dimecres l'habitual partit de la competició lefera, sinó que aquesta ha sigut una setmana un pèl diferent com a la conseqüència de la participació en el Torneig de Futbol del teatre St. Vicenç de Sabadell.
Primera part: Torneig (13 de maig)
Convocatòria espaterrant
Diumenge passat, 13 de maig, l'entitat s'inscrivia a la segona edició del Torneig de Futbol del teatre St. Vicenç. Tot i les diverses baixes, es conformà una plantilla d'enorme qualitat formada per Bazzinga, Kiwimeló, Martini, Balde Tropic i Blaiantines del primer equip i Balde Tropic Junior, Genís del mono i Roc amb cola, jugadors que donarien "apoyu" als que vesteixen orgullosament la samarreta verda cada dimecres.
Matí eficaç tot i l'ensopegada inicial
L'atzar va voler que l'equip formés part del grup D de la competició, de manera que els vegetals s'enfrontarien als Rayo Vayacaño, als Tiet Mauguen FC i als Veterans, per aquest ordre. En el primer partit, disputat a l'Estadi Can Baldsuck (l'antic Can Balsach), els de John Lemon es van topar amb un equip molt cohesionat, conformat majoritàriament per jugadors amb el futbol sala a la sang, de manera que no van poder desplegar el seu habitual futbol de toc i van ser, en termes generals, dominats pel què fa a possessió pel Rayo Vayacaño. De totes maneres s'aconseguí un resultat prou digne, tans sols perderen per un sol gol de diferència en un partit força igualat (2-1).
Primer partit perdut, però l'equip no es desanima; és conscient que per passar de la fase de grups ha de guanyar els dos partits que li queden. El proper rival és el Tiet Mauguen FC, un equip més assequible que el primer. Després de desplaçar-se fins l'Estadi Escola Creu Alta, l'equip escalfa els turmells mitjançant un rondo esperant poder executar el feungol de toc. Una extranya persona (semblant a una altra que passejava pel camp de Can Baldsuck hores abans) armada amb un xiulet convocà els integrants d'ambdós a la pista, entre les preguntes dels jugadors vegetals; "Qui és aquest?", comentava un fruitti a un altre, "Va amb nosaltres o amb ells?", preguntava un altre, mentre un tercer afirmava que potser era una espècie de triangular entre tres equips, però al no trobar la tercera porteria descartaren ràpidament aquesta opció. Pocs instants més tard van saber que aquella persona era l'"àrbitre" i que s'encarregava de fer complir el reglament. Ara ja alleujats i sabent una cosa més, els jugadors del CEeC no es van deixar influir per aquell descobriment i van oferir als nombrosos espectadors de l'escola de primària un sensacional partit que els permeté seguir somiant en passar a quarts de final (7-2).
Amb la moral recuperada i amb la satisfacció d'haver fet els deures, l'equip tornà a Can Baldsuck per disputar el tercer i definitiu partit de la fase de grups. Els verd i negres necessitaven un nou triomf i el rival era el Veterans. El partit no va tenir massa història; la diferència en la mitjana d'edat entre els dos equip rondava uns 30 anys, de manera que el CEeC va asfixiar els pulmons de l'equip contrari (7-0)
Tarda per oblidar però valoració de la jornada molt positiva
Amb el primer objectiu complert, la major part de l'equip es reuneix a casa de Bazzinga per dinar i repassar la tàctica escollida per aplicar durant els partits de la tarda. Fins aquí tot perfecte. El que havia d'haver sigut un dinar lleugeret es convertí en un altre partit, o més ben dit en una batalla; l'equip es topà amb un batalló de 6 pizzes disposades a arruïnar els plans del les llimonetes. Després d'una lluita acarnissada, el CEeC va vèncer a l'equip italià, encara que els soldats llimona quedaren greument ferits. De fet, alguns van quedar tant afectats que els va afectar el cervell; periodistes-paparazzis infiltrats informaren que alguns deixarien anar frases després de dinar que confirmen aquesta hipòtesi. A continuació, incorporem un fragment de la desafortunada conversa (l'autor de la qual restarà en l'anonimat per possibles burles):
+"Blai, passa'm... allò... em... la cullera
-"Aquí no hi ha cap cullera!"
+"No, les... si home... "txic-txic" [referint-se a unes tisores]"
 |
| Imatge del temible àpat |
Segona part: Lliga LEFA (16 de maig)
Recordant l'últim encontre
Després del Torneig, l'equip tornava "a la rutina" amb el record al cap d'un partit fosc a l'Estadi Mordor Arena disputat el passat 29 d'abril. Els vegetals tornaven a la LEFA davant un equip que els derrotà en l'últim encontre disputat entre els dos conjunts, l'AJS.
"Això no es pot (tornar a) permitir!"
L'equip desitjava la revenja i ràpidament encetà la llauna en el luminoso a l'enorme Estadi Olímpia A. Després d'alguns gols llimona més, els assemblearis es veieren obligats a avançar el porter per obtenir una superioritat numèrica que els permetès capgirar la balança, però l'astúcia i la gran defensa vegetal va impedir-ho. Els minuts seguien exhaurint-se i els fruittis seguien perforant les malles de l'equip groc obtenint una renda que superà les dues xifres. En el tram final del partit, una relaxació defensiva i una encertada combinació assembleària permetè que l'equip groc fes el gol de l'honor (1-16).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada