dijous, 20 de setembre del 2012

Recuperació després de la Supercopa

Després d'haver-se proclamat SuperSubcampions en la primera disputa de títol de la temporada, la Supercopa de la LEFA, on només van perdre un partit en tota la competició, el CEeC es disposava a iniciar la competició de la regularitat a l'Estadi Olímpia B davant dels sempre complicats chungos 

Manca d'efectius chungos
Dies abans de l'encontre, els mateixos integrants del TCFC havien fet públic mitjançant la seva pàgina güep que una part considerable de la seva plantilla no podria comparèixer davant les llimonetes en la inauguració del campionat "lligueru". No refiant-se d'això, tot i la baixa a última hora de Kiwimeló, John Lemon, sabent de la intensitat (i resistència física necessària per part dels jugadors d'ambdós clubs) amb la que es caracteritzen els enfrontaments entre vegetals i "escai blus", va decidir emportar-se prou jugadors com per tenir sempre tres homes a la banqueta i garantir la coneguda pressió vegetal sobre els rivals (no fos cas que el comunicat del TCFC fos una estratègia).

Chungos siguin 6 o 56
Arribats a l'estadi, els jugadors del CEeC van comprovar que, efectivament, faltava mitja plantilla chunga. De totes maneres, el TCFC sempre havia sigut un rival complicadíssim, de manera que el CEeC no podia abaixar la guàrdia; calia jugar el partit. I començà l'encontre. Concentrats, els vegetals inauguraren el marcador i cap al minut 20 de partit ja comptaven amb un bon coixí de gols. Per altra banda, a la porteria contrària observava un satisfet Carajillonch, qui per primera vegada a la lliga i després de més de dos anys aconseguiria mantenir la porteria a zero aturant tots els intents de rematada chungos, presentant així la seva tercera candidatura per al Blackberry Trophy (Trofeu Sa Mora). A partir d'aquí, el marcador se seguí descompensant fins al final i deixarem la narració aquí perquè no cal "hacer leña del árbol caído", com diuen els del país del costat.

Avís als "ruquis" de les capelines grogues
Esperem que el Xivarritas Pescanova (pròxim rival del TCFC, no es que els hi volguem mal) es confiï basant-se en aquest resultat i deixant-se endur pel bon debut, pel qual els felicitem (i els hi agraïm). Des d'aquí ens compadim de l'equip sorollós perquè la setmana que ve no hi ha champions i de ben segur que es trobaran amb els complets i "veritables" chungos.

I la setmana que ve seguim Endavant amb la LEFA al Pau Casals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada