L'enèssima remuntada al Pau Casals

"Altra vegada és necessari encaixar un gol per despertar la bèstia i poder engreixar la maquinària" [Marta Ronja 17/18]

El CEeC enceta la segona volta de lliga retrobant-se amb un TCFC amb ganes de demostrar que el primer partit de lliga va ser una relliscada puntual. En un inici de partit força igualat, ambdós conjunts desenvoluparen les seves estratègies i jugades sense prendre riscos innecessaris. Fou al cap d'uns 10min que els escai blus encetarien el marcador col·locant-se per davant. Com en infinitat d'ocasions, els àcids veien com l'equip adversari s'avançava. Tocava doncs, posar-se les piles i intentar finalitzar les jugades amb més encert per retornar l'empat al marcador el més aviat possible.

Dit i fet; els integrants àcids començaren a tocar buscant capgirar la situació fent treballar de valent a la defensa xunga, especialment el porter, qui, tot i encaixar 12 gols, va evitar una golejada d'escàndol. Finalment, triomf vegetal que permet seguir mantenint els tres punts d'avantatge sobre el seu immediat perseguidor, els Xivarritas Pescanova.

Proper partit
La jornada que ve compta amb un gran match; els verds coincidiran amb l'equip revelació de la temporada a l'Estadi Olímpia A, un Endavat les Atxes còmodament col·locat al tercer calaix del podi que ja va posar a prova l'equip vegetal en un partit extremadament equilibrat en la primera volta. Caldrà aprofitar totes les 231551345ha del camp en un partit que es preveu molt i molt complicat.

Futbolí a escala de l'Estadi Olímpia A on s'assagen les jugades

La gesta (de gestació, eh. -Hàbil amb el llenguatge! -Gràcies!): "embaràs sense pèrdues"
En cas de sumar algun punt dimecres que ve, el CEeC podrà afirmar que no sap el què és perdre en lliga des de fa 9 MESOS. Per trobar la última derrota en el campionat de la regularitat ens hem de remuntar fins al 29 de febrer, quan l'AJS s'endugué "el gat a l'aigua" a Mórdor A.

Extra
Com que ara la cultura està esdevenint un luxe a l'abast d'uns pocs, us en deixem dos exemples que no tenen preu (literalment), un real i l'altre aprofitat de la uorl uait uep:

1) Uns amics músics (seguidors de les Macedònia) amb els quals compartim nom han decidit obsequiar al públic sabadellenc amb un concert gratuït al Centre Cívic de Sant Oleguer (no els coneixem de res, però evidentment ens cauen simpàtics, i més si no s'ha de pagar per gaudir d'una música que no pot ser pas dolenta si el grup es diu com es diu). Això ens fa gràcia perquè tenen el mateix nom, però recordem que és cert que existeixen i toquen a Sabadell realment (no cobrem comissió, almenys que se sàpiga).

2) L'altre opció, per als que no volen aixecar-se de la cadira on estan llegint aquestes línies (que sapigueu que us esteu fotent com uns bacons), és escoltar el mònoleg d'un modernillo hipster despentinat que hem trobat pels dominis del iutup. Evidentment ha de tenir alguna relació amb l'entitat (què us pensàveu?)

Perdoneu el retard (i que la crònica no s'hagi escrit fins avui).

El partit somniat. L'anàlisi de Torquemada.

La Trepa cau davant els pupils de John Lemon (2-6) en un dels millors partits del conjunt àcid. L'equip se situa a una jornada de tancar la primera volta havent aconseguit 15 dels 16 punts possibles en un inici de lliga pràcticament immaculat. Ricard Torquemada analitza individualment els artífexs de la victòria aconseguida en el partit que podem anomenar com a "el clàssic" dels duels esplaiencs de la LEFA.

Davant la transcendència de l'encontre entre el FC La Trepa i el CEeC, el departament de comunicació i premsa àcid ha demanat una acurada anàlisi tacticotècnica individualitzada dels jugadors vegetals. L'escollit ha estat el mestre Ricard Torquemada. Afalagat, el periodista ha accedit als desitjos de l'equip vegetal valorant l'actuació dels integrants àcids en el darrer partit de LEFA.

Ricard Torquemada (encara que, segons ell mateix, el seu nom es pronuncia Ghricargd Toghquemada)

L'u per u de Ricard Torquemada Fakka:

Kiwimeló, radical: poc acostumats a veure'l finalitzant jugades, no s'ho va pensar dues vegades en més d'una ocasió per oferir-se en desmarcades a la banda oposada a la jugada per intentar agafar desprevinguda a la defensa trepenca, gaudint de força ocasions. Només li va faltar el gol.

Blaiantines, defensiu: sabedor de les seves limitacions tècniques ofensives, el seu treball es va focalitzar en la protecció de la porteria àcida, obstaculitzant xuts trepencs (ja que no pot fer taps en basket, els fa en feungol). Una imprecisió en una passada va regalar un gol al contrari.

Balde Tropic, finalitzador: avalat gràcies a la seva capacitat golejadora (de moment és de moment l'únic jugador àcid que ha marcat en tots els partits disputats aquesta temporada, aquest inclòs), va fer treballar de valent el porter trepenc combinant xuts amb les dues cames. S'oferí constantment a 3/4 de camp rebent d'esquena dotant de més recursos de mobilitat al conjunt.

Baldeys, equilibrat: mentre que la majoria de jugadors destaquen més en fase ofensiva o en defensiva, va ser capaç de trobar un terme mig per estabilitzar el conjunt sobre el camp, mantenint un ordre en les transicions atac-defensa i evitant la precipitació en el decurs de les rotacions àcides. Va ser la pausa dins l'engranatge àcid.

Legen-dary, organitzador: especialment útil a 3/4 de camp, tot i no destacar per la facilitat golejadora, va fer bascular la defensa rival mentre aixecava el cap per observar les desmarcades vegetals i trobar una línia de passada. Va coordinar els inicis de jugada generant espais amb desmarcades facilitant el joc a la resta de companys.

Carajillonch, assegurança: res de nou; el doble Sa Mora de la LEFA va ser clau evitant multitud de xuts provinents de les ràpides combinacions ofensives trepenques. Davant la pressió del rival, va convertir-se en un recurs més alhora de sortir tocant la pilota. No va poder fer més en els dos gols encaixats.

Martini, mòbil: tot i arrossegar molèsties al genoll, el pichurri lefero es multiplicà dins el camp saturant d'informació el seu comptaquilòmetres. Va saber destriar els intents de xut de les passades segons les condicions del match i necessitats de l'equip des de totes les posicions dins el rectangle de joc contribuint en més d'un gol sumant xuts i assistències.

Kosmos, veloç: aprofitant els carrils laterals, especialment el dret, va contribuir ofensivament amb ràpides pujades per les bandes marca de la casa per centrar la pilota cap a un company que finalitzés la jugada des de segona línia. De la mateixa manera, va oferir ajudes en defensa per intentar robar la pilota al contrari provocant un u contra dos i poder sortir al contraatac.

Roc amb cola, combatiu: tot arribar a la segona part (perquè no trobava les mànigues de la samarreta) es mostrà molt intens dins el rectangle de joc, lluitant per totes les pilotes. El lladre de bimbes es va fer un fart de recuperar pilotes enganxat com una paparra al contrari per, just després d'un esprint de 15m, oferir-se en la transició ofensiva sense acabar treient el fetge per la boca. Només li va faltar no ser tant xerraire en les típiques discussions dels partits de feungol.

Genís del mono, geni: en la seva estrena en competició lefera, va posar sobre la taula una gran varietat d'accions tècniques. Especialista en la conducció de la pilota, va saber aprofitar els espais per aconseguir dos gols, essent especialment incisiu en l'últim quart d'hora.

Per la seva banda, l'entrenador ha qualificat el partit com "el més complet realitzat fins ara" i ha animat als jugadors a seguir en aquesta línia per mantenir el ritme. Veient el partit des del sofà de cada seva (per ColTV, la filial vegetal del GolTV) degut a la lesió que arrossega des de fa setmanes, el president Cosmopolitan va felicitar el seus jugadors i va manar que el mantegessin per celebrar l'encert en el seus fitxatges.

I la setmana que ve l'equip viatja al Mórdor Arena per tancar la primera volta davant el Pfvoca Júniors.

Extra: el model àcid atrau

Sembla evident que el format a la xarxa del CEeC agrada al FC La Trepa.

L'equip trepenc no para d'inspirar-se en l'àcid; a més del color de samarreta, a nivell comunicatiu plagia la tipografia i adapta la corona d'espigues i l'estrelleta vegetal. La directiva vegetal estudia exigir autoria de drets d'autor a la LEFA.

PD: és conya trepencs! però heu d'admetre que, encara que sigui casualitat, s'asseblen força

Això és tot. Fins la setmana que ve!

Astèrix i Obèlix, dos estils de feungol

El CEeC sua suc per poder tombar el Desperdiçiu de Salònica a l'Estadi Olímpia B (1-6). Un inici de partit igualat amb ocasions per ambdues parts acaba desembocant en una treballada victòria àcida.

Ganes de matx
Dimecres de bon matí, els jugadors vegetals s'havien despertat de bon humor. Estranyament no els hi feia cap mandra sortir del llit i es mostraven disposats a encarar una jornada estudiantil ambíl·lusió. Sabien que, encara que no tinguessin un bon dia, encara que perdessin el tren per anar a la universitat, encara que plogués (ei!, només al matí), encara que l'Espanyol guanyés, al vespre gaudirien d'un d'aquells partits en els quals ve especialment de gust participar, ja que sempre hi impera el bon rotllo i la esportivitat i sempre s'acostumen a "fer unes rises" entre els exoesquelètics i els de la família de les rutàcies.

És ben sabut per tots els components vegetals, però, que cal allargar el màxim possible aquest inici de competició mantenint la velocitat de creuer. Mentalitzats, els àcids saben que caldrà moure ràpidament i amb precisió la pilota si es vol trobar espais per finalitzar les jugades.

Primera part: igualtat tàctica
Puntualment i després de berenar, els Salònics inauguraren l'encontre posant la bimba en circulació i farien falta menys de 5min per a què ambdós conjunts s'adonessin que serien els petits detalls els que al final del partit decantessin la balança cap a un dels dos equips.

Un misteriós ancià va repartir el que segons ell era xocolata calenta entre els jugadors com a berenar de germanor abans de començar el partit

Cadascun dels clubs doncs, desenvoluparia la seva tàctica per intentar endur-se la parelleta de punts al sarró. A grans trets es pot dir que les dues defenses foren molt permissives i els nombrosos aficionats, uns 30 en total (28 forofes del Desperdíçiu i tan sols 2 del conjunt arbori), van poder gaudir d'una gran quantitat d'ocasions frenètiques de tot tipus a banda i banda del camp.

El Desperdíçiu doncs, es basava en la figura d'Astèrix, comptava amb més seguidores i optava per una tàctica astuta per tal de superar els Cítrics. Aquests, per contra, optaven per anar "a preu fet" o "a pinyó fixe" per buscar el forat dins la malla salònica, rendint homenatge a Obèlix; pensar està sobrevalorat.


Després de netejar les escorregudes produïdes com a conseqüència del primer gol de la nit, obra de Martini, i després de traslladar la família de l'aranya que vivia a l'escaire de la porteria a un lloc més adequat, el camp tornà a ser practicable i Túl·lia fou l'encarregada de deixar en evidència tota la defensa vegetal ("vegetal" tan a nivell de flora cítrica com per descriure el nivell de mobilitat i estupefacció mostrat durant i després de la jugada del gol de la jugadora grega) per, acte seguit, retornar les taules al marcador.

Agraïda, l'aranya de l'escaire es col·locà entre les aficions vemella i verda per presenciar el que quedava de match

Segona part: desigualtat pulmonar
Una vegada efectuats un bon grapat d'intents, cap dels dos equips (ambdós encara sota els efectes del beuratge de Panoràmix) era capaç de trencar l'empat que reflectia l'electrònic, cadascun d'ells a la seva manera; mentre Astèrix es fregava el bigoti i basava el seu joc en la verticalitat i l'agilitat, Obèlix, tot giravoltant la panxa i la pilota, efectuava aquell tipus de tàctica estranya que si la fa la Coja és la hostia en patinete però si la du a terme el Barça aburre, un feungol que intenta aprofitar tota l'amplitud del camp per generar espais.

Les mascotes dels dos equips van venir caracteritzades per a la ocasió

Al voltant del minut 40, la poció màgica deixà de fer efecte, però com que Obèlix va caure a la marmita quan era petit, en ell els efectes són permanents, de manera que mentre la intensitat del club roig i negre s'anava apagant, el conjunt àcid semblava seguir repartint menhirs en direcció a la porteria defensada per Raimon sense afluixar.

Va ser doncs en la recta final del match quan les diferències en el marcador s'anirien fent més evidents gràcies al dopatge permanent; Obèlix va aconseguir marcar 5 gols més a Astèrix i va aconseguir lligar-se a la Farbalà i comprar-se un loft al barri més cool de la zona més chic i fashion de Lutècia.