Astèrix i Obèlix, dos estils de feungol

El CEeC sua suc per poder tombar el Desperdiçiu de Salònica a l'Estadi Olímpia B (1-6). Un inici de partit igualat amb ocasions per ambdues parts acaba desembocant en una treballada victòria àcida.

Ganes de matx
Dimecres de bon matí, els jugadors vegetals s'havien despertat de bon humor. Estranyament no els hi feia cap mandra sortir del llit i es mostraven disposats a encarar una jornada estudiantil ambíl·lusió. Sabien que, encara que no tinguessin un bon dia, encara que perdessin el tren per anar a la universitat, encara que plogués (ei!, només al matí), encara que l'Espanyol guanyés, al vespre gaudirien d'un d'aquells partits en els quals ve especialment de gust participar, ja que sempre hi impera el bon rotllo i la esportivitat i sempre s'acostumen a "fer unes rises" entre els exoesquelètics i els de la família de les rutàcies.

És ben sabut per tots els components vegetals, però, que cal allargar el màxim possible aquest inici de competició mantenint la velocitat de creuer. Mentalitzats, els àcids saben que caldrà moure ràpidament i amb precisió la pilota si es vol trobar espais per finalitzar les jugades.

Primera part: igualtat tàctica
Puntualment i després de berenar, els Salònics inauguraren l'encontre posant la bimba en circulació i farien falta menys de 5min per a què ambdós conjunts s'adonessin que serien els petits detalls els que al final del partit decantessin la balança cap a un dels dos equips.

Un misteriós ancià va repartir el que segons ell era xocolata calenta entre els jugadors com a berenar de germanor abans de començar el partit

Cadascun dels clubs doncs, desenvoluparia la seva tàctica per intentar endur-se la parelleta de punts al sarró. A grans trets es pot dir que les dues defenses foren molt permissives i els nombrosos aficionats, uns 30 en total (28 forofes del Desperdíçiu i tan sols 2 del conjunt arbori), van poder gaudir d'una gran quantitat d'ocasions frenètiques de tot tipus a banda i banda del camp.

El Desperdíçiu doncs, es basava en la figura d'Astèrix, comptava amb més seguidores i optava per una tàctica astuta per tal de superar els Cítrics. Aquests, per contra, optaven per anar "a preu fet" o "a pinyó fixe" per buscar el forat dins la malla salònica, rendint homenatge a Obèlix; pensar està sobrevalorat.


Després de netejar les escorregudes produïdes com a conseqüència del primer gol de la nit, obra de Martini, i després de traslladar la família de l'aranya que vivia a l'escaire de la porteria a un lloc més adequat, el camp tornà a ser practicable i Túl·lia fou l'encarregada de deixar en evidència tota la defensa vegetal ("vegetal" tan a nivell de flora cítrica com per descriure el nivell de mobilitat i estupefacció mostrat durant i després de la jugada del gol de la jugadora grega) per, acte seguit, retornar les taules al marcador.

Agraïda, l'aranya de l'escaire es col·locà entre les aficions vemella i verda per presenciar el que quedava de match

Segona part: desigualtat pulmonar
Una vegada efectuats un bon grapat d'intents, cap dels dos equips (ambdós encara sota els efectes del beuratge de Panoràmix) era capaç de trencar l'empat que reflectia l'electrònic, cadascun d'ells a la seva manera; mentre Astèrix es fregava el bigoti i basava el seu joc en la verticalitat i l'agilitat, Obèlix, tot giravoltant la panxa i la pilota, efectuava aquell tipus de tàctica estranya que si la fa la Coja és la hostia en patinete però si la du a terme el Barça aburre, un feungol que intenta aprofitar tota l'amplitud del camp per generar espais.

Les mascotes dels dos equips van venir caracteritzades per a la ocasió

Al voltant del minut 40, la poció màgica deixà de fer efecte, però com que Obèlix va caure a la marmita quan era petit, en ell els efectes són permanents, de manera que mentre la intensitat del club roig i negre s'anava apagant, el conjunt àcid semblava seguir repartint menhirs en direcció a la porteria defensada per Raimon sense afluixar.

Va ser doncs en la recta final del match quan les diferències en el marcador s'anirien fent més evidents gràcies al dopatge permanent; Obèlix va aconseguir marcar 5 gols més a Astèrix i va aconseguir lligar-se a la Farbalà i comprar-se un loft al barri més cool de la zona més chic i fashion de Lutècia.