dijous, 6 de desembre del 2012

Birrónidas contra John "Xerxes" Lemon. Un partit de pel·lícula

El CEeC tomba l'Aston Birra FC en una nit freda a l'Estadi Pau Casals. Qualsevol semblança d'aquesta crònica amb una pel·lícula violenta passada per TV3 divendres passat és pura casualitat

El sol ja fa estona que ha sigut engolit per les mandíbules de l'horitzó sabadellenc. Cau la nit i la llum dels fanals i llums de nadal inunden carrers i voreres. Impulsats per l'heroic i èpic discurs de l'entrenador, els valents integrants de l'Aston Birra es dirigeixen a l'Estadi Pau Casals amb la intenció de transformar-lo en el seu particular Pas de les Termòpiles. Són els únics que no han sucumbit davant els àcids (amb excepció del Pfvoca Júniors) i en les seves espatlles recau la responsabilitat de venjar a la resta i retornar l'estabilitat al món a la competició feungolística.

Birrónidas dirigint els seus pupils mentre aquests fan estiraments abans de començar
Evidentment que no seran 300, però disposen de prou astonians per plantar cara als (impuntuals) guerrers àcids. A l'altra banda del camp de batalla els esperen les ordes de John "Xerxes" Lemon, ansioses per fer caure tal pluja àcida sobre la porteria rival que si aquesta fos un camp no hi tornaria a créixer mai més ni un sol brot d'herba.

Sona el xiulet inicial (mentida; només se sent un "vale! ja s'hi val!" o similar) i comença una esfereïdora batalla , els caps les pilotes comencen a rodolar pel terreny de joc, l'encontre és tan sanguinari que el mateix Pedro Piqueras es queda sense adjectius per descriure tal brutal escena. Ben aviat les files àcides busquen obrir forat en l'entramat astonià, i aconsegueixen tres baixes gols. Tocats però reforçats anímicament per un altre xapa discurs de Birrónidas, els deixebles del comandant van aconseguir replegar-se per contraatacar arribant al cor de l'exèrcit vegetal.

El discurs de Birrónidas ressuscità als seus amb una recompensa que cap dels seus guerrers estaria disposat a desaprofitar 
Amb la moral pels núvols, l'exèrcit astonià enllaçà triangulacions trencant braços i cames cintures dels rivals batent al porter rival. Però l'alegria bírrica durà ben poc; John "Xerxes" Lemon va moure les tropes banqueta, va reajustar l'estratègia ofensiva i aconseguí que les llimonetes perforessin les malles de la porteria rival altre cop per triplicat.

Cofoi dels seus, John "Xerxes" Lemon va intentar convèncer a Birrónidas que era millor deixar-ho estar. Va proposar al cap astonià que els convidaria a una ronda i a "altres coses si et portes bé" al finalitzar el partit si, segons paraules textuals, "permetien que els àcids seguissin perforant i obrint forat en la retaguarda astoniana".

Insinuació Oferiment de John "Xerxes" Lemon a Birrónidas
Perplex (i dubtant del veritable significat de les paraules de John "Xerxes" Lemon), Birrónidas rebutjà la proposta de l'entrenador àcid. L'orgull propi seguia sent inamovible; els astonians encara tenien molt a dir.

"No acabo d'entendre on vols anar a parar, però treu-me les mans del damunt per si de cas, aparador de joieria!"
Ofès, Birrónidas organitzà un contraatac agafant desprevinguda la retaguarda vegetal i Roger aconseguí rebaixar els fums als de John "Xerxes" Lemon per segona vegada.

Fans astonians/es celebrant el segon gol de l'exèrcit taronja

Així doncs, la batalla continuà; amb un balanç de 2 a 1 gols a favor dels de John Xerxes Lemon (8-3). Amb un enemic ja força tocat físicament, Xerxes impulsà l'estocada final abans que s'apaguessin els llums de l'estadi.

John Xerxes Lemon va acabar cristianoronaldejant a la discoteca Arena donant-ho tot dalt del podi fins a primera hora del matí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada