Primers símptomes de recuperació

"Una de calç i una de sorra"
Són temps d'irregularitat a Can Llimona. Des d'inicis de febrer, la sèrie ha sigut de DERROTA (TCFC, 9-5), VICTÒRIA (ElA, 10-4), DERROTA (ABFC, 3-2). La afició verda, després de la incapacitat de fer més de dos gols a l'Aston Birra FC la setmana passada, ja no sap quin CEeC es trobarà quan vagi a l'estadi. Últimament predir el desenllaç final d'un partit dels Cítrics és més difícil que veure un polític corrupte entre reixes, que un personatge de Gandia Shore faci una subordinada o que un Papa plegui (ai merda... això no); sembla que una entitat supranatural determini els esdeveniments del partit tirant un dau abans de cada jornada mentre acaricia el seu gat i riu malèficament. Si a inicis de mes el TCFC va imposar-se inapel·lablement als de John Lemon, dues setmanes més tard seria l'AJS qui s'enfrontaria als "escai blus" enduent-se la parelleta de punts. "Estan bojos aquests romans leferos!"

Alguns ja pronosticaven una recaiguda àcida en forma de derrota

Amb la frenada als calçotets
La situació prèvia per a la jornada d'anit doncs, estava lluny de l'estat òptim; un CEeC en hores baixes rebia un equip capaç de guanyar al ressorgits Chunguitos. Es notava cert canguelo en l'ambient. Tot feia pensar en un partit igualat i extremadament difícil, però s'havia de guanyar com fos. I quan tothom s'espera un resultat ajustat què passa? Es compleixen els pronòstics? Doncs no; resulta que s'aconsegueix un 18-1 (toca't els c******!), el món al revés. Totes les ocasions fallades en la setmana anterior ahir es compensarien amb escreix i Carajillonch tindria un volum de feina força inferior sota pals i aprofitaria per fer alguns sudokus i practicar per a la següent trobada sardanista. Tot i començar a mig gas, a partir de la mitja hora de joc l'equip àcid començà a fer circular la pilota, provocant als espectadors reminiscències puntuals del joc de finals del 2012, quan assistien als camps amb pitets. Dels jugadors que van participar en el match destacà Legend-ary, imaginatiu cervell en atac i imperial en defensa, el qual, tot i aconseguir tan sols un gol, fou el principal artífex dels primers símptomes de recuperació en les triangulacions vegetals.

Carajillonch en algun instant del partit

"Nest" match
L'equip ha pres la bona direcció i es veu capaç d'intentar aconseguir guanyar dos partits seguits, situació que no passa des de fa més d'un més. El principal impediment és el rival; ni més ni menys que el colíder, el Xivarritas Pescanova (06/03/13, 21h, Mòrdor B). Esperem que la situació s'estabilitzi i es pugui fer un bon paper.

Escuts encarregats
En contra de tots els pronòstics i després de pagar hores extres al cobrador del frac ahir es va efectuar el pagament dels escuts que lluiran en les pròximes setmanes els integrants fruittis. Mitjançant un sobre al més pur Bárcenas Style (pressumptament), la tresorera desperdíçia Gisel·la rebia l'encàrrec al finalitzar el partit. Algunes fonts asseguren que dins el sobre hi hauria una comissió extra de diners per incentivar i millorar el rendiment dels redonistes en els seus pròxims enfrontaments amb els lluços i els trepaires. Malauradament aquesta hipòtesi no s'ha pogut confirmar.

Febrer Fatídic. Tercera ensopegada. Ànsia àcida

LES LLIMONETES CAUEN A L'ESTADI DE MORDOR B DAVANT L'ASTON BIRRA (3-2). ELS ÀCIDS VAN SER INCAPAÇOS DE JUGAR AMB CALMA ESTANT PER DARRERE EN EL MARCADOR. EL CATENACCIO TARONJA FA IMPOSSIBLE CAPGIRAR LA SITUACIÓ I LES LLIMONETES PERDEN EL TERCER PARTIT DE LA TEMPORADA, VEIENT COM EL FC LA TREPA S'ACOSTA I EL XIVARRITAS PESCANOVA ACONSEGUEIX ESCALAR AL PRIMER ESGLAÓ DE LA CLASSIFICACIÓ 

Caiguda lliure

Ara ja podem dir oficialment que hi ha crisi en la òrbita vegetal. Des de la primera relliscada davant la Trepa, l'equip dista força de la versió que li va permetre arrasar en la primera volta. Pel que sigui, mala punteria, porters rivals amb la flor al cul o poca intensitat defensiva, no és el primer cas en què els de John Lemon pateixen excessivament quan veuen que el rival enceta el marcador. El que sobta és que aquesta situació no és nova; hom recorda més d'un i més de dos partits en què ha succeït precisament el contrari, els àcids surten mig adormits i no és fins que és el contrari qui marca que comencen a combinar i a generar ocasions. El problema és que la pressa i, per què no dir-ho, les excel·lents defenses rivals porten a precipitacions en les passades, les quals han experimentat un augment en la categoria de "pedra" o "meló" o "pase d'amic". 

La dinàmica àcida de les últimes 4 setmanes resumida en una imatge

Aprofitant les presses ben ordenats

Anit, el beneficiari d'aquesta enèssima ànsia àcida fou l'Aston Birra FC. Els de Di Matteo van aconseguir avançar-se en el marcador cap al quart d'hora de joc després d'un inici de tempteig. Sense pressionar, després de finalitzar una jugada o en una pèrdua de pilota, l'equip taronja es replegava al darrere al lema de "no pressionis a dalt que et cansaràs!". En les poques vegades que les llimones aconseguien trobar una escletxa en l'entramat de cames taronges, quasi sempre apareixia sota pals un immens porter cerveser.

A contra rellotge

Anaven passant els minuts i el gol no només no arribava sinó que els astonians duplicaven l'avantage (2-0). Augment de la pressa, presa de riscos, precipitació, errada, contraatac, gol bírric. Una tònica que desgraciadament s'està començant a fer habitual en l'equip verd, conjunt que ha dinamitat el confortable coixí que tenia respecte als seus competidors en tan sols un mes de competició, el Febrer Fatídic. Tot i seguir intentant-ho mentre la silueta de Sauron (el conserge) començava a dibuixar-se a l'horitzó, la sort no estava de cara i entre el porter i el pal van evitar l'empat.

Passem pàgina

John Lemon i els seus tancaran (per fi!) el mes de febrer, amb el permís del Llumillo, "a casa"; a l'estadi Pau Casals per intentar recuperar les bones sensacions i nivell de joc que van imperar durant els primers compromisos lliguerus. El rival (l'AJS) no és el més preferible, ja que ve de tallar, o com a mínim frenar una mica, el ressorgiment del TCFC per 5-7 i de ben segur que posarà les coses molt difícils. Toca doncs fer autocrítica i jugar sense presses si es vol aconseguir algun punt. Han de seguir creient que si es van aconseguir 29 punts de 30 en un inici de campionat quasi perfecte va ser perquè l'equip és capaç de superar les adversitats. L'esperança és l'últim que es perd.

L'objectiu és tornar als inicis

Encara no han dit la última paraula.

Hi ha lliga, però...

TAMBÉ HI HA CÍTRICS I ENS AIXECAREM