Febrer Fatídic. Tercera ensopegada. Ànsia àcida

LES LLIMONETES CAUEN A L'ESTADI DE MORDOR B DAVANT L'ASTON BIRRA (3-2). ELS ÀCIDS VAN SER INCAPAÇOS DE JUGAR AMB CALMA ESTANT PER DARRERE EN EL MARCADOR. EL CATENACCIO TARONJA FA IMPOSSIBLE CAPGIRAR LA SITUACIÓ I LES LLIMONETES PERDEN EL TERCER PARTIT DE LA TEMPORADA, VEIENT COM EL FC LA TREPA S'ACOSTA I EL XIVARRITAS PESCANOVA ACONSEGUEIX ESCALAR AL PRIMER ESGLAÓ DE LA CLASSIFICACIÓ 

Caiguda lliure

Ara ja podem dir oficialment que hi ha crisi en la òrbita vegetal. Des de la primera relliscada davant la Trepa, l'equip dista força de la versió que li va permetre arrasar en la primera volta. Pel que sigui, mala punteria, porters rivals amb la flor al cul o poca intensitat defensiva, no és el primer cas en què els de John Lemon pateixen excessivament quan veuen que el rival enceta el marcador. El que sobta és que aquesta situació no és nova; hom recorda més d'un i més de dos partits en què ha succeït precisament el contrari, els àcids surten mig adormits i no és fins que és el contrari qui marca que comencen a combinar i a generar ocasions. El problema és que la pressa i, per què no dir-ho, les excel·lents defenses rivals porten a precipitacions en les passades, les quals han experimentat un augment en la categoria de "pedra" o "meló" o "pase d'amic". 

La dinàmica àcida de les últimes 4 setmanes resumida en una imatge

Aprofitant les presses ben ordenats

Anit, el beneficiari d'aquesta enèssima ànsia àcida fou l'Aston Birra FC. Els de Di Matteo van aconseguir avançar-se en el marcador cap al quart d'hora de joc després d'un inici de tempteig. Sense pressionar, després de finalitzar una jugada o en una pèrdua de pilota, l'equip taronja es replegava al darrere al lema de "no pressionis a dalt que et cansaràs!". En les poques vegades que les llimones aconseguien trobar una escletxa en l'entramat de cames taronges, quasi sempre apareixia sota pals un immens porter cerveser.

A contra rellotge

Anaven passant els minuts i el gol no només no arribava sinó que els astonians duplicaven l'avantage (2-0). Augment de la pressa, presa de riscos, precipitació, errada, contraatac, gol bírric. Una tònica que desgraciadament s'està començant a fer habitual en l'equip verd, conjunt que ha dinamitat el confortable coixí que tenia respecte als seus competidors en tan sols un mes de competició, el Febrer Fatídic. Tot i seguir intentant-ho mentre la silueta de Sauron (el conserge) començava a dibuixar-se a l'horitzó, la sort no estava de cara i entre el porter i el pal van evitar l'empat.

Passem pàgina

John Lemon i els seus tancaran (per fi!) el mes de febrer, amb el permís del Llumillo, "a casa"; a l'estadi Pau Casals per intentar recuperar les bones sensacions i nivell de joc que van imperar durant els primers compromisos lliguerus. El rival (l'AJS) no és el més preferible, ja que ve de tallar, o com a mínim frenar una mica, el ressorgiment del TCFC per 5-7 i de ben segur que posarà les coses molt difícils. Toca doncs fer autocrítica i jugar sense presses si es vol aconseguir algun punt. Han de seguir creient que si es van aconseguir 29 punts de 30 en un inici de campionat quasi perfecte va ser perquè l'equip és capaç de superar les adversitats. L'esperança és l'últim que es perd.

L'objectiu és tornar als inicis

Encara no han dit la última paraula.

Hi ha lliga, però...

TAMBÉ HI HA CÍTRICS I ENS AIXECAREM