Mones, monos, pokers, Sandrosreys, misteris pfvocotes i escarnis

Amb la parella de simis al damunt, la mona de "Francesquet el xocolater" (ta-ta-ta-ta tatà-trarara-rarà hey hey!) a la panxa i el mono a les cames, les llimonetes es presentaren per enèssima vegada dins el rectangle de joc del (magnífic i extraordinari) Estadi Pau Casals per retrobar-se amb els temuts trepaires. Semblava que la grada verda recobrava part de l'antic esplendor de l'època on la gent es barallava per col·locar els culs sobre els freds blocs de formigó, aspecte a envejar sobre l'equip contrari, el qui sempre omple autocars de fans a cada matx.

La temperatura era ideal i una quasi imperceptible brisa del capvespre feia pendular les capçades dels arbres i apareixien les primeres estrelles primaverals al cel, ara ja tardanes fruit del canvi d'horari, mentre les últimes fulles dansaven tot giravoltant en l'aire esquivant els darrers rajos de sol fins a descansar a la base des troncs, cobrint el sòl amb una preciosa manta vegetal amb un trencadís biològic que ni el Gaudí i conformant un paisatBUENU, anem al gra que això ja sembla un llibre de Tolkien; a la ja coneguda baixa de Cosmopolitan a causa d'un problema al genoll (cursa enginyeria aeronàutica, treu bones notes i es lesiona precisament del genoll; treguin les seves pròpies conclusions) s'hi sumava a última hora la febrada de Martini (devia haver estat repassant l'album de cromos del Justin Bieber i la temperatura corporal li va ascendir excessivament, lu que els metges coneixen tècnicament com a "posar-se burrot", vaja). Per altra banda, però, l'equip recuperava Carajillonch sota pals després que el porter es recuperés d'un esquinç al turmell (esperem que perdre's el partit contra el Desperdíçiu de Salònica hagi sigut càstig suficient perquè desestimi la opció de seguir jugant a voley amb esclops i torni a fer-ho amb set-vetes com fins ara).

Ostres Martini... en sèrio?!

En resum, les llimonetes es feien fortes al darrere però perdien el pitxurri al davant. Calia doncs suplir la seva baixa i que algú es carregués a l'esquena la tasca de completar la jugada, és a dir, de fer els gols pròpiament. És aquí on Balde Tropic entrà en joc; amb més o menys sort en els rebots i tot i fallar una discutida pena màxima, el 17 llimona s'anotà un total de 5 passades a la xarxa trepenca. Per la seva banda, Bull-Roc amb cola s'encarregà de minar la moral del rival amb una pressió ferotge en camp contrari intentant recuperar la pilota mossegant bessons i turmells mentre Kosmos es calçava els esquís per anar fent eslàloms verticals sortejant rivals al contraatac. Legend-ary i Baldeys repartien joc prenent les regnes mentre Kiwimeló i Blaiantine's es disfressaven d'entrenador per mantenir la concentració de l'equip i el cap fred dels seus companys i Carajillonch intentava corregir les badades defensives dels seus. Cadascú va tenir el seu paper i entre tots greixaren la màquina aconseguint un partit força complet dels de John Lemon.

Esperem que els núvols ens respectin la setmana que ve per poder resoldre un dels majors misteris que envolten l'òrbita vegetal. Es tracta d'un equip fantasma (ep! l'equip eh; no pas els seus integrants, oju); corren rumors que diuen que el Pfvoca Júniors segueix jugant a la LEFA aquest any. Jugadors d'altres equips afirmen que la llegenda és certa i que els han vist amb els seus propis ulls, però el cert és que de moment tan sols es tracta d'un mite per als llimona. La incredulitat fruitti ha portat l'equip a consultar "ouijas" diverses vegades i fins i tot a escoltar els "savis" i "rigorosos" consells de Sandro Rey, però de moment res de res, només algunes "rises", "pareu de moure la fitxa", "bendiciones y buenas noches" i un forat a les arques que ni el Millet. Esperem poder treure'n l'entrellat de tot plegat dimecres 17; el 10 no perquè s'enfronten a la Lliga de Xampinyons el Fumvol Clup Varselona i el Perís Sen Germèn, jornada on en principi el rival lefero TAMBÉ era precisament el mateix Pfvoca Júniors.... Estem començant a pensar que hi ha un ens supranatural que no vol que pinnípedes marins i rutàcies coincideixin aquest any en un mateix camp de feungol...

Per altra banda, s'ha confirmat que Pescanova (l'empresa) ha presentat concurs de creditors. Esperem que sigui un presagi i que els Xivarritas afluixin el ritme. De moment ens sumem de manera totalment injustificada i gratuita a la plataforma #escarniAaniol per tocar la pera una miqueta (sempre des del bon rotlle, és clar).

Sempre cal veure el feungol des de l'òptica del bonrotllisme