Final de la Copa AmericoLEFA, xaixtags i un bledo

Alguns recordem haver vist la final de la Copa Amèrica entre Xile i Argentina. Si formeu part d'aquest col·lectiu de damnificats, també us acompanyem en el sentiment, especialment si ho comparem amb la gran temporada que ha fet el barça aquest any amb el triplet. Deveu pensar, "què collons diu aquest penjat ara? Si això és la LEFA, una lliga superlativament més millor que la Shempions i altres merdes que fan per la tele" (aprofitem per queixar-nos del repartiment dels drets televisius d'aquest any; volem els partits de LEFA en directe per Esport3 LLYA. Ja podeu fer els vostres tuits-protesta des de la tassa del vàter amb la mateixa intensitat amb què demaneu la pau al món i lluiteu contra la corrupció amb els xaixtags #LEFAesport3 #LEFActivament #CanutCollonut #QualsevolMerdaJocDeParaulesEnginyósQueContinguiLEFA). Abús de subordinades, oi? Ja t'has perdut... En fi, dèiem que, tot i tenir en ment que el partit s'havia d'assemblar a la final de la Shempions de Berlín, la veritat és que, desgraciadament, més aviat s'acabà assemblant a la final de la Copa Amèrica.

Retornant als putus tòpics feungolístics sorgits de les pitjors valoracions de qualsevol intel·lectual futbolista catedràtic en filologia després d'estar suant com un porc durant 90 min, podem dir que "els dos conjunts van començar el matx mostrant respecte al rival", eufemisme de "vayaputamerdadeprimersdeuminuts". Si això li sumem el factor ambiental de l'Estadi Olímpic Sol i Padrís, on es registraren màximes que farien les delícies dels homes del temps de TV3, acabem tenint un còctel explosiu (d'erupcions vomitives) on si, algun jugador brillava no era degut a una bona acció, sinó a la pel·lícula de suor que embolcallava la seva pell.

Si el panorama ja no pintava massa bé en general, ja des d'una òptica partidista (això és el blog dels cítrics, vés què hi vols fer) la cosa encara podia empitjorar; la Trepa inaugurava el marcador. Òstia nen! Partit de merda, som en una puta sauna gegantina i a més comencem perdent... De totes maneres, i per no perdre el costum, l'equip verd reaccionà i aconseguir tornar a col·locar les taules en el marcador (expressió preciosa, d'altra banda, a l'alçada de "molta qualitat" o "habilita al company" i tantes altres perles dels "periolistos" del món del futbol televisiu).

A partir d'aquí, tempteig. I ara recuperem el paral·lelisme (es nota que ens agraden les eles geminades, eh; pel·lícula, intel·lectual; al llegir allargueu-les bé, per favor, la llengua al paladar durant, com a mínim un segon... mmmm... aaaaaah!... ens encanta) amb la Copa Amèrica dels pebrots. I és que en aquest moment començaren a aflorar, per part del nombrós (i no és conya) públic assistent al partit, els primers roncs. Mentre els xilens verds marejaven la perdiu movent l'esfèric sense criteri ni perill al més pur estil Pedro, els argentins blancs col·locaven (xiquipunto!) l'autobús en el darrer quart de camp i empraven contraatacs llampec per posar a prova Carajillonch.

Al cap de més de tres quarts d'hora i després que cada jugador hagués fet una operació biquini exprés comparable a un regiment de pollastres a l'ast, la cosa tornava a posar-se negra. Després de diversos estira i arronsa, la Trepa tornava a manar a l'electrònic. Fou en aquest moment, quan, poc després d'un temps mort demanat pels homes de John Lemon (no ens reconeixem; nosaltres demanant temps mort, increïble), els àcids s'ho jugarien tot amb un "all in"; Roc amb Cola s'enfundaria una de les seves samarretes hipsters sense mànigues (i és que com s'agrada el paiu...), de color diferent a la resta de l'equip eh, però!

[ Això ho colem amb pinces aquí al mig però és que hi ha equips LEFA que no han entès que el porter NO HA DE PORTAR EL MATEIX COLOR DE SAMARRETA QUE LA RESTA DE JUGADORS DE CAMP; podeu enviar els vostres tuits-protesta des de la tassa amb el xaixtag #SamarRetardsLEFA). ]

Finalment, en un final agònic i en el temps afegit-afegit, perquè la conserge ja ens havia deixat 10min més i eren les 22:12 en el "lluminós", i després d'haver xutat contra cada putu cm2 de l'autobús trepaire, s'aconseguí igualar el marcador poc abans que s'apaguessin els llums de l'Estadi Olímpic Sol i Padrís. Amb els dos equips amb la mel als llavis, diversos delegats de camp intentaren convèncer (si hi hagué favors sexuals pel mig no en tenim proves) la conserge de deixar-nos disputar una tanda de penals al millor de tres.

Els equips escolliren els tres valents voluntaris. Instants després, ambdós porters es desitjarien sort hipòcritament abans que Claudio Carajillonch fos el primer goalquípah en entrar en escena. Seguint amb la Copa Amèrica, el primer penal trepenc el llançaria Higuaín fora de l'abast del meta llimona... i de la porteria (trepes, no va amb mal rotllo, però ja fa estona que ens hem emmerdat amb la comparativa amb la Copa Amèrica i, tot i que és veritat que exagerem i no va anar als núvols sinó llepant el pal, no és cap mentida dir que va anar fora). Seguidament, el crescut Roc amb Cola, encara amb sense mànigues, evidentment, aconseguiria, amb un xut creuat, evitar la parada del porter trepaire. Després, altre cop en el torn d'ArgenTrepa (molt forçat, demanem perdó), el protagonisme recauria en Claudio Carajillonch, qui aconseguiria evitar el gol (no va poder evitar restar-se mèrit adduint (HÒSTIA NANO, UNA DOBLE D! QUINA RIQUESA DE VOCABULARI PER FAVORT!, ja podeu fer els vostres tuits des del "tronu" amb els xaixtags #EreccióPompeufabràtica #QueNivelMaribel #SocorroQueMeCorro) que havia estat un acte reflex en part fruit de jugar a aquell esport que és com el tennis (DUES ENES! MARE MEVA!) però amb xarxes més altes i jugant 6 contra 6 (o menys si és a la platja). Si heu endevinat de quin esport parlem, envieu els vostres tuitsVAAALE, JA HEM CREMAT PROU EL CARTUTX ("cartutx", paraula fonèticament fantàstica que cal incorporar en el nostre llenguatge quotidià).

(...)

La puta! Per on anàvem? Abans d'aquesta palla mental parlàvem de... ah sí, feungol.

Total, que Martini no va poder llençar el tercer penal àcid (estigueu segurs que l'hagués executat amb la mateixa sang freda que Alexis Sánchez) i se'n va anar a plorar a casa.

Final del partit

#LaCopaMola (és que ja feia masses línies que no apareixia un xaixtag d'aquests mierders)

Ens fa molta il·lusió (vinga, una més!, que no decaigui la festa que estem on fire) incorporar el troFEO Copa AmericoLEFA a les nostres vitrines i aprofitem l'avinentesa per agrair la presència de les nombroses Fantes a l'Estadi, ja que es van deixar la veu, i té més mèrit que fer-ho dins la humitat d'un bosc tropical, animant.

I per acabar #LaDadaDeMerda: quants premis al millor blog tenim? ZERO! 

Ens importa un bledo!

Doncs digues "bledo" molts cops seguits!



VISCA LA LEFA I BON ESTIU A TOTHOM!