Relliscada i velocitat de creuer

Després d'un inici de lliga dubitatiu amb un empat amb el conjunt pfoca, els de John Lemon redrecen la situació tancant la quarta jornada amb molt bones sensacions (Aston Birra FC 1 - 7 CEeC)

Després de l'empat, i encara gràcies (sobretot les donem al conserge per ser tan bo al Candy Crush com per trigar tant a apagar els llums del gloriós Estadi Pau Casals tot fent una partideta ràpida al costat dels interruptors) en el primer partit de lliga davant el Pfvoca Júniors (4-4), l'equip ha anat millorant i recuperant el nivell mostrat en la final de Supercopa; chungos i assemblearis n'han patit les conseqüències en les següents dos jornades (2-11 i 1-8, respectivament).

Amb cinc punts al marcador, la tercera jornada pronosticava un encontre de gran dificultat. Fonts pròximes als àcids,... bah ara sembla que em faci l'interessant; algun integrant xivarrític ja havia advertit del potencial d'aquest equip. Parlem de l'Aston Birra FC, conjunt que segons aquesta font s'ha reforçat en aquesta segona temporada a la màxima competició sabadellenca. La posició en la taula de l'equip taronja (descripció aplicable a ambdós conjunts) feia pensar que el partit estaria a l'alçada dels grans encontres lefaires.

Abans d'arribar al camp, en totes les ments cítriques voleiaven imatges de grans multituds enfundades en samarretes carbasses. Els partits precedents havien ensenyat als integrants àcids que l'Aston Birra FC sempre presenta dilatades convocatòries.

Si es presentessin les plantilles dels equips abans de començar, qualsevol encontre amb els astonbírrics faria aquesta patxoca

La sorpresa va ser que l'equip de Di Matteo "només" comptava amb uns cinc reforços a la banqueta. I és extrany, ja que una de les grans virtuts del conjunt cerveser és la facultat de crear aquesta sensació que experimenta el contrari en veure que l'extensa banqueta sembla que faci que els integrants taronges estiguin tan frescos al minut 1 com al 50. D'aquesta manera el "factor cansament" desapareix mentre el contrari esbufega sense entendre res.

I aquesta "curta" convocatòria va ser el principal causant del desenvolupament del partit; les arribades àcides se succeïen a un ritme frenètic, mentre que les internades del contrari eren molt menys freqüents. Di Matteo optà per no pressionar la sortida de pilota, de manera que la majoria del joc tingué lloc en camp carbassa. Tot i la dificultat per trobar forats dins aquesta malla humana, els homes de John Lemon feren circular la pilota aprofitant cada centímetre quadrat de l'Estadi Olímpia B buscant l'oportunitat de posar a prova el cancervesu (de "cancerbero" i cervesa; hahà! quina risa... ejem, ejem) carbassa, absolutament estel·lar tot i encaixar set gols. Els u contra u davant el meta blau eren decebedors. Si no existia la possibilitat de passada al segon pal el més probable era que la pilota acabés picant en l'últim home astonià.

Tot i això, les variants ofensives van permetre encadenar la tercera victòria seguida als vegetals, els qui es veuran les cares dimecres que ve amb els subcampions de lliga, el Xivarritas Pescanova (21h, Pau Casals).

Lo tengo todo, papi

Doble o res

S'acaba la temporada 2012/2013 de la competició sabadellenca més important del moment. És moment de fer balanç, però primer cal explicar als nombrosos fans (i sobretot FANTES, ara veureu perquè) com van tancar, dimecres, la temporada els homes de John Lemon.

Tornem enrere en el temps i ens situem a mitja tarda del mateix dimecres 3 de juliol del 2013. Els encreuaments de la Copa han anat deixant equips pel camí. Només dos aconseguiran la proesa d'acomplir el lema anglosaxó d'aquest final de temporada; "Road to Pau Casals". Mentre els cítrics havien hagut de treballar molt per poder vèncer a l'equip astonià l'anterior dimecres, els trepaires encara van haver de suar molta més sang per remuntar l'eliminatòria amb els xivarritas, els quals s'havien imposat en el partit d'anada per un gol de diferència. Amb alguns fitxatxes d'última hora, els trepaires van "donar la volta a la turtilla" classificant-se així per a la gloriosa final del Pau Casals. Ens hem passat de llarg tornant enrere, perdó. McFly, McFly, aquest cop anem fins al dimecres 3, si-us-plau.

A en Doc ja se li començava a pujar la mosca al nas

Ara sí. Som als inicis del vespre del dia D (de Dimecres, òbviament). Els jugadors àcids reben ordres per les parts del seu entrenador de presentar-se uniformats a l'Estadi Pau Casals mitja hora abans de l'inici del match (que començaria a la hora H, de HäRR€nKa La fINhAâL). Es pot considerar que, contra pronòstic veient la puntualitat de la majoria dels mateixos en els anteriors encontres, tots els participants vegetals de la final ja estaven rementant les pilotes a dos quarts de nou (aconseguim ser tots puntuals per primera vegada en l'últim partit de la temporada, això mereix un "logro" made in Aston Birra com a mínim).

I no només arriben els propis integrants que disputaran la final, sinó que aquests arriben acompanyats i després precedits per (es calcula) entre 2 i 3 autocars de fans, d'entre els quals (i d'aquí ve allò de FANTES del principi) un grapat i mig de noies "forofes" que, o farien augmentar els ànims a nivell esportiu o farien augmentar altres tipus d'ànims i despistarien als jugadors. Preocupat per no saber el desenllaç que comportaria, John Lemon només va poder esperar que comencés la FINAL DE LA COPA SA MAJESTAT MANUEL DISBUSTOS 2012/2013 (LEFA, l'any que ve escurceu el nom, total; ja no es refereix a l'alcalde actual de Sabadell, el senyor... si home... aquell tan carismàtic i que també fa tantes coses bones i útils per la ciutat... no me'n surt ni el nom).

L'alcalde en un càsting pel paper de Galdalf (imatge d'arxiu)

I "afactivament", és a dir, amb afecte, comença la gran final. Ambdós equips situen els quintets titulars sobre la gespa el ciment del fabulós Estadi Pau Casals amb molta il·lusió i ganes de fer les coses bé demostrant que no han arribat a la final de casualitat. L'últim espectacle feungolístic de la temporada comença i, després de l'habitual i corresponent tempteig inicial (allò que fan els equips que tenen més por de què els hi facin un gol que no ganes de fer-lo conegut com a "respecte al rival") arriba la primera passada a la xarxa llimona, molt celebrada a les grades àcides.

Lleuger avantatge vegetal. És torn de la Trepa; algunes combinacions inquieten la defensa vegetal i comencen a posar a prova un (com sempre) excel·lent Carajillonch però és un miratge. Encara que el porter àcid tingué el protagonisme sota pals en la majoria d'arribades trepenques, això no fa desmerèixer un inici inapel·lable dels de John Lemon, els qui van seguir tenint ocasions que els van permetre eixamplar la diferència en el marcador fins al 3-0.

Trepaires i vegetals es van voler endur "el gat a l'aigua"

I aquí canviem de paràgraf perquè la cosa canvia? Doncs no vas del tot desencaminat però encara no; no va ser fins que el conjunt llimona va aconseguir el quart gol que, en part gràcies a la relaxació que comporta aquest coixí de gols, la Trepa va saber reaccionar. I de quina manera. En menys de dos minuts i en dues jugades pràcticament seguides, el conjunt esplaienc va escurçar diferències col·locant el 4-2 al marcador. O les llimonetes hi posaven remei o el marcador faria un tomb fatal pels interessos cítrics.

Minuts més tard arribà el 5-2, un gol que tornava a posar "terra de per enmig" entre ambdós conjunts. Però quan semblava que la diferència de tres dianes faria baixar els braços al campió de lliga 2011/12 una altra combinació trepenca acabaria amb la pilota al fons de les malles (de la porteria, no de les (suggerents) malles de l'amic Carajillonch, s'entén) fent pujar el 5-3 al marcador, resultat que ja seria definitiu tot i que encara se succeirien alguns darrers intents d'última hora per part dels dos conjunts.

S'apaguen els llums, i la temporada tanca la paradeta cual Filiprim fins l'any que ve. Després de la crònica, ara sí, el balanç per comprovar si s'han assolit els 4 objectius marcats a inici de temporada:

a) Guanyar la lliga. FET
b) Guanyar la copa. FET
c) Repixar-nos-hi. FET
d) Fer una crònica final en to modest. PENDENT

Doncs sí, acabo d'impedir el "pleno al cuatro" dels objectius innecesàriament perquè m'ha donat la reial gana, i què?!

Per últim, des de l'entitat vegetal es vol felicitar a tots aquells jugadors (i jugadores perquè no s'enfadin les fèmines que han participat en alguns partits i també el integrants de sexe dubtós del Desperdíçiu) i equips que fan possible aquestes estones de "jijí-jajà" els dimecres al vespre. I en aquest àmbit volem fer esment especial als dos conjunts novells d'enguany. Volem felicitar especialment als amics de l'Aston Birra i del Xivarritas Pescanova per aquesta al·lenada d'aire fresc i bonrotllisme a la competició, no només per les bones estones sobre "la cancha", sinó per les aportacions periodístiques als respectius blogs. Seguiu així i fins l'any que ve!

BONES VACANCES A TOTHOM I A TOTDON

PD: (només per als jugadors llimona) Aquí us deixo el programa de treball físic de manteniment per a les vacances d'estiu. La intenció és que no perdeu la forma i no us presenteu fets unes vaques al setembre. Cal ser constants i fer unes quantes repeticions cada dia. Tinc els telèfons de totes les vostres parelles/amigues (el perquè?... mmm... no ve al cas) i m'ocuparé especialment de preguntar-los-lis-en-ho-hi si l'esteu complint. No vull que abaixeu la guàrdia (i m'imagino que elles tampoc). Feu els deures.

Ho volem tot!

Els cítrics buscaran aquest dimecres guanyar el seu segon títol aquesta temporada, la copa Manuel Dis-Bustos. 

El nostre periodista oficial, Blaiantines, no ha tornat a aparèixer a les oficines de comunicació del club després de la consecució del títol de lliga de l'equip àcid, sense donar cap explicació. No en tenim notícies des de llavors, i per això el blog cítric ha estat aturat. Em disposo a escriure quatre línies per explicar la actualitat del club a l'afició en unes setmanes d'intensa activitat on hem viscut intensament l'emoció de la copa. Totes les comparacions que feu d'aquesta crònica amb les del nostre il·lustre periodista les perdré, ja aviso. 

Últimes imatges que ens han arribat de Blaiantines.

Llagostes a la cervesa.

Els creuaments de la copa Manuel Dis-bustos van voler que els cítrics es trobessin amb el Desperico... perdó, Desperdiciu de Salònica a quarts de final. L'equip rossonero venia amb el seu característic esperit matagegants, disposats a posar les coses molt difícils al campió de lliga.
Una pressió bastant alta va sorprendre d'inici al conjunt llimona, que esperava el clàssic catenacio de l'equip blanc-i-blau... perdó, rossonero. Els primers instants van ser molt durs en els dos partits de la eliminatòria, però els cítrics, que venien molt preparats físicament i que arriben a la part important de la temporada al 100% de les seves capacitats físiques es van imposar amb certa claredat en les segones parts dels dos partits.

Alguns cítrics en el seu duríssim entrenament.

Després d'evitar el tamudazo... perdó, la victòria desperdícia, els cítrics es trobaven a les semis contra l'Aston Birra. En els tres partits de lliga en que s'havien enfrontat, l'Aston ha estat l'equip que més punts ha robat als cítrics, aconseguint una derrota, un empat i una victòria. Per tant, els cítrics afrontaven el primer partit amb una concentració i una intensitat màxima, i sense el seu pixurri, Martini, que havia aconseguit entrades per veure al seu ídol, que ja vam desvetllar en cròniques anteriors que no és altre que Justin Bieber. (S'ha de ser tolerant... almenys mentre segueixi marcant gols, després ja veurem...).

Martini fent cua deu dies abans davant de l'estadi.

L'equip cerveser va jugar, sobretot el primer partit, amb una intensitat màxima. Només començar el partit va disposar d'una doble ocasió que va desbaratar primer el porter Carajillonch i després el pal. Els cítrics es van treure la son de les orelles, i van treballar molt dur, pressionant molt amunt i evitant les passades llargues del porter cerveser que tant mal havien fet en partits anteriors.
Es va veure un molt bon partit de futbol, que va acabar amb victòria àcida per 10-4, amb una actuació destacada en defensa del president, CosmoPOLitan, unes lliçons d'anticipació i repartiment de joc de Legend-ary, i un gran partit de Carajillonch que... si, tenia la flor el cul, a vegades passa.

* S'han aplicat altes dosis de photoshop en aquesta foto del cul de Carajillonch, per no ferir sensibilitats.

El partit de tornada va ser encara més igualat. Els cítrics van anar a remolc en el marcador durant tota la primera part del partit. Fins que no van defallir les forces físiques dels Cervesers, els llimones no es van escapar en el marcador i van poder respirar tranquils, veient-se ja a la gran final. En aquest partit teniem les baixes de Roc amb Cola, i Balde Tropic, que... estaven de farra els tios, i prou. 

Així va acabar la nit Balde tròpic, pensant que el pobre arbre era vés a saber què, o vés a saber qui.

A destacar a més d'aquests dos partits, els dos gols del nostre cocapità Blaiantines, un en cada partit. I dius... això és destacable? Doncs si, ho és, perquè a més els va fer a la porteria contrària! tot un èxit.

Així es va quedar l'amic Blaiantines després de marcar

A la final, un clàssic, la Trepa.

Així doncs aquest dimecres al meravellós estadi Pau Casals es disputa la finalíssima de la copa Manuel Dis-Bustos. Els cítrics no en tenen prou amb un sol títol aquesta temporada, tenen ganes de més, i van a per el doblet. Al davant, un equip, la Trepa, que semblava que feia fallida en la recta final de la lliga, però que a les semis ha eliminat a tot uns Xivarritas Pescanova, i que segur, segur, que ens tenen moltes ganes (nosaltres també, no us penseu...). Tots els partits de lliga amb la Trepa són d'una màxima rivalitat i en aquesta final no es preveu menys. 

S'espera que aquest cop els cítrics puguin disputar el partit sense baixes inesperades, i que les nostres fantes vinguin a l'estadi a donar suport a l'equip llimona en aquest últim partit de la temporada.

Els cítrics preparen aquest partit a consciència, entrenant com mai, i concentrats per aconseguir aquesta fita que els duria al punt més alt del panorama Lefístic. 

Us deixem amb la imatge d'alguns cítrics entrenant durament per preparar aquesta final.

Rebrot llimona. Segona lliga àcida

Una jornada molt llarga. Els leds perden la paciència

Un partidàs descomunal a Mórdor B amb tots els "ingredients LEFA"

Deixant de banda el resultat final, estem segurs que qualsevol dels jugadors que dimecres vora les 22:15h abandonaren l'Estadi Mórdor B ho van fer plens de joia. Peixos i àcids han protagonitzat un dels millors partits de tota la història de la LEFA. Així de ras, curt i planer (efectivament, la modèstia és enorme, pesa molt i ens l'hem deixat a casa). Un partit intens però netíssim. Cap comentari fora de lloc al rival. Cap entrada a destemps. Bonrotllisme il·lustrat imperant. Val la pena parar l'atenció en la capacitat d'ambdós equips per mantenir el cap fred i la concentració total en un partit que es decidiria per petits detalls. I quin partit! Tan de bo tots els enfrontaments s'hi assemblessin. Incomptables ocasions a banda i banda, porters inspiradíssims, contraatacs fulminants i pulmons i cors treballant de valent tan sobre la pista com des de la banqueta mentre et mossegues les ungles. Un d'aquells partits pels quals et sents orgullós de jugar a la LEFA i on impera el Fair Play per damunt de tot. Un partit dels més igualats de la història. Igualat de principi a fi. Era evident que qualsevol errada puntual podria fer decantar la balança. Només els detalls més insignificants podrien decidir quin seria el repartiment dels punts quan arribés el conserge.

La història d'uns pobres leds que no podien dormir

Comença el partit i els minuts comencen a desfilar fent ballar els leds del videomarcador. Però no pas tots; dos grupets disposats en cercles ovalats es neguen a moure's i sembla que cap jugador és capaç d'impedir-ho fent bellugar la xarxa de la porteria contrària. Aproximadament 4 o 5 eternitats després d'encetar el match (temps que pot variar segons el nerviosisme de cadascú) s'obra el miracle i els lluços trenquen el malefici. 1-0. L'equilibri trontolla i els leds de sota el cartell de VISITANT se'n riuen dels altres mentre continuen dormint. Satisfacció xivarrítica i ganyotes per part dels àcids. Caps freds i a seguir insistint. Els leds de sota el cartell de LOCAL s'han estressat i s'han enfadat per despertar-los a aquestes hores de la nit i decideixen fer vaga durant 1 o 2 eternitats més (una pels xivarritas i dues pels cítrics). Arriben els Mossos de Cartabó i dissolen la manifestació provocant el primer moviment en el sector dels leds de l'equip verd. Ara són els leds de l'equip "gris-blanc trencat" els qui se'n foten dels altres. 1-1. Ji-jí, ja-jà, i taules al marcador. Tornem a començar. A desfer l'empat. Sembla impossible. Els leds del temps a la seva bola; van passejant un darrere l'altre a bon ritme. I quan tots els leds semblen haver recuperat el son, PAM! Gol. Un grup de taules s'ha posat a fer "empollot" i els crits han tornat a despertar als pobres leds xivarritas fent-los canviar de posició originant un 2 al marcador. Emprenyats, els leds xivarritas els hi comencen a llençar de tot: galledes d'aigua, ous, tomàquets i síndries amb mala llet fins que la multitud es dispersa. Tornen a dormir després d'arropar i acurrucar els ledons petits (l'endemà van a l'escola i es lleven molt d'hora, cabrons!) se'n tornen al llit. Al cap de diverses hores (ja sabeu que el factor temps no el dominem gaire) els Cítrics empaten i les taules tornen al CEIP La Roureda despertant aquest cop al sector àcid de la comunitat ledística (que no lefística, eh). Aquest cop aquests no s'estan per hòsties i treuen oli bullint i pedres per dissoldre altre cop les taules. Davant d'aquesta violència desmesurada, els jugadors d'ambdós equips es queden esmaperduts, garratibats i esglaiats mentre les taules fugen esperitades. Amb la seva fugida, arriba el tercer gol llimona i tots els leds se'n poden anar a dormir definitivament.

No facis l'animal; sigues vegetal

Ids da fainal caundaun. Tres rivals molt animals

Finals d'abril. A la competició domèstica li queden tres jornades per passar a millor vida. Tres jornades per tancar la present Lliga LEFA 2012/2013. Tres partits, tres finals. L'atzar (o més ben dit, la puta pluja) ha volgut que els darrers encontres siguin (amb el permís del Desperdíçiu de Salònica) amb els tres equips que "adoren", o com a mínim el seu nom té alguna relació, a certes espècies animals. Les últimes fuetades (oh si nena, dame duro) de la competició tancaran el campionat lligueru enfrontant les llimonetes amb el Xivarritas Pescanova (8 de maig, Mórdor B), el Llumillu Niutin (15 de maig, Pau Casals) i el Pfvoca Júniors (22 de maig, Mórdor A). De ben segur que cap dels tres ho posarà gens fàcil.

Sabuà fehr però s'ha de fehr (o com a mínim intentehr)

El CEeC vol conscienciar als seus jugadors que, sempre venint a passar-s'ho bé per davant de tot fent imperar el bonrotllisme especial de la millor lliga de Sabadell (lu primer és lu primer), estan davant d'una oportunitat que han d'intentar aprofitar. Oficialment, a dia d'avui només queden dos candidats a ocupar el calaix més alt del podi. Amb l'actual empat a punts entre els equips amb paperetes (els amics de Roncerdo i els mèndeslerèndes) i veient les esteles espectaculars en els últims partits d'ambdós conjunts, la cosa fa preveure que l'enfrontament directe de dimecres 8 de maig resultarà transcendental, o com a mínim decantarà fortament la balança per fer caure el títol sobre la banda dels lluços rookies o sobre el cantó àcid.

Eslògan motivador

Amb el lema "No facis l'animal; sigues vegetal", l'entitat llimona buscarà mantenir el cap fred dels seus jugadors per afrontar els tres encontres en aquest tram final de temporada tan igualat sense fer bestieses sobre la pista. Començant per el partit més determinant dels tres, els fruittis han d'intentar fer una "animalada"; superar la triple resistència faunística fent "aFlorar" el talent del regne vegetal. És per això que l'entitat aprofita per fer una crida a l'afició per apuiar l'equip en aquests tres últims dimecres.

Tres partits, tres finals.

Tot és possible.

GO CÍTRICS!

Mones, monos, pokers, Sandrosreys, misteris pfvocotes i escarnis

Amb la parella de simis al damunt, la mona de "Francesquet el xocolater" (ta-ta-ta-ta tatà-trarara-rarà hey hey!) a la panxa i el mono a les cames, les llimonetes es presentaren per enèssima vegada dins el rectangle de joc del (magnífic i extraordinari) Estadi Pau Casals per retrobar-se amb els temuts trepaires. Semblava que la grada verda recobrava part de l'antic esplendor de l'època on la gent es barallava per col·locar els culs sobre els freds blocs de formigó, aspecte a envejar sobre l'equip contrari, el qui sempre omple autocars de fans a cada matx.

La temperatura era ideal i una quasi imperceptible brisa del capvespre feia pendular les capçades dels arbres i apareixien les primeres estrelles primaverals al cel, ara ja tardanes fruit del canvi d'horari, mentre les últimes fulles dansaven tot giravoltant en l'aire esquivant els darrers rajos de sol fins a descansar a la base des troncs, cobrint el sòl amb una preciosa manta vegetal amb un trencadís biològic que ni el Gaudí i conformant un paisatBUENU, anem al gra que això ja sembla un llibre de Tolkien; a la ja coneguda baixa de Cosmopolitan a causa d'un problema al genoll (cursa enginyeria aeronàutica, treu bones notes i es lesiona precisament del genoll; treguin les seves pròpies conclusions) s'hi sumava a última hora la febrada de Martini (devia haver estat repassant l'album de cromos del Justin Bieber i la temperatura corporal li va ascendir excessivament, lu que els metges coneixen tècnicament com a "posar-se burrot", vaja). Per altra banda, però, l'equip recuperava Carajillonch sota pals després que el porter es recuperés d'un esquinç al turmell (esperem que perdre's el partit contra el Desperdíçiu de Salònica hagi sigut càstig suficient perquè desestimi la opció de seguir jugant a voley amb esclops i torni a fer-ho amb set-vetes com fins ara).

Ostres Martini... en sèrio?!

En resum, les llimonetes es feien fortes al darrere però perdien el pitxurri al davant. Calia doncs suplir la seva baixa i que algú es carregués a l'esquena la tasca de completar la jugada, és a dir, de fer els gols pròpiament. És aquí on Balde Tropic entrà en joc; amb més o menys sort en els rebots i tot i fallar una discutida pena màxima, el 17 llimona s'anotà un total de 5 passades a la xarxa trepenca. Per la seva banda, Bull-Roc amb cola s'encarregà de minar la moral del rival amb una pressió ferotge en camp contrari intentant recuperar la pilota mossegant bessons i turmells mentre Kosmos es calçava els esquís per anar fent eslàloms verticals sortejant rivals al contraatac. Legend-ary i Baldeys repartien joc prenent les regnes mentre Kiwimeló i Blaiantine's es disfressaven d'entrenador per mantenir la concentració de l'equip i el cap fred dels seus companys i Carajillonch intentava corregir les badades defensives dels seus. Cadascú va tenir el seu paper i entre tots greixaren la màquina aconseguint un partit força complet dels de John Lemon.

Esperem que els núvols ens respectin la setmana que ve per poder resoldre un dels majors misteris que envolten l'òrbita vegetal. Es tracta d'un equip fantasma (ep! l'equip eh; no pas els seus integrants, oju); corren rumors que diuen que el Pfvoca Júniors segueix jugant a la LEFA aquest any. Jugadors d'altres equips afirmen que la llegenda és certa i que els han vist amb els seus propis ulls, però el cert és que de moment tan sols es tracta d'un mite per als llimona. La incredulitat fruitti ha portat l'equip a consultar "ouijas" diverses vegades i fins i tot a escoltar els "savis" i "rigorosos" consells de Sandro Rey, però de moment res de res, només algunes "rises", "pareu de moure la fitxa", "bendiciones y buenas noches" i un forat a les arques que ni el Millet. Esperem poder treure'n l'entrellat de tot plegat dimecres 17; el 10 no perquè s'enfronten a la Lliga de Xampinyons el Fumvol Clup Varselona i el Perís Sen Germèn, jornada on en principi el rival lefero TAMBÉ era precisament el mateix Pfvoca Júniors.... Estem començant a pensar que hi ha un ens supranatural que no vol que pinnípedes marins i rutàcies coincideixin aquest any en un mateix camp de feungol...

Per altra banda, s'ha confirmat que Pescanova (l'empresa) ha presentat concurs de creditors. Esperem que sigui un presagi i que els Xivarritas afluixin el ritme. De moment ens sumem de manera totalment injustificada i gratuita a la plataforma #escarniAaniol per tocar la pera una miqueta (sempre des del bon rotlle, és clar).

Sempre cal veure el feungol des de l'òptica del bonrotllisme

Primers símptomes de recuperació

"Una de calç i una de sorra"
Són temps d'irregularitat a Can Llimona. Des d'inicis de febrer, la sèrie ha sigut de DERROTA (TCFC, 9-5), VICTÒRIA (ElA, 10-4), DERROTA (ABFC, 3-2). La afició verda, després de la incapacitat de fer més de dos gols a l'Aston Birra FC la setmana passada, ja no sap quin CEeC es trobarà quan vagi a l'estadi. Últimament predir el desenllaç final d'un partit dels Cítrics és més difícil que veure un polític corrupte entre reixes, que un personatge de Gandia Shore faci una subordinada o que un Papa plegui (ai merda... això no); sembla que una entitat supranatural determini els esdeveniments del partit tirant un dau abans de cada jornada mentre acaricia el seu gat i riu malèficament. Si a inicis de mes el TCFC va imposar-se inapel·lablement als de John Lemon, dues setmanes més tard seria l'AJS qui s'enfrontaria als "escai blus" enduent-se la parelleta de punts. "Estan bojos aquests romans leferos!"

Alguns ja pronosticaven una recaiguda àcida en forma de derrota

Amb la frenada als calçotets
La situació prèvia per a la jornada d'anit doncs, estava lluny de l'estat òptim; un CEeC en hores baixes rebia un equip capaç de guanyar al ressorgits Chunguitos. Es notava cert canguelo en l'ambient. Tot feia pensar en un partit igualat i extremadament difícil, però s'havia de guanyar com fos. I quan tothom s'espera un resultat ajustat què passa? Es compleixen els pronòstics? Doncs no; resulta que s'aconsegueix un 18-1 (toca't els c******!), el món al revés. Totes les ocasions fallades en la setmana anterior ahir es compensarien amb escreix i Carajillonch tindria un volum de feina força inferior sota pals i aprofitaria per fer alguns sudokus i practicar per a la següent trobada sardanista. Tot i començar a mig gas, a partir de la mitja hora de joc l'equip àcid començà a fer circular la pilota, provocant als espectadors reminiscències puntuals del joc de finals del 2012, quan assistien als camps amb pitets. Dels jugadors que van participar en el match destacà Legend-ary, imaginatiu cervell en atac i imperial en defensa, el qual, tot i aconseguir tan sols un gol, fou el principal artífex dels primers símptomes de recuperació en les triangulacions vegetals.

Carajillonch en algun instant del partit

"Nest" match
L'equip ha pres la bona direcció i es veu capaç d'intentar aconseguir guanyar dos partits seguits, situació que no passa des de fa més d'un més. El principal impediment és el rival; ni més ni menys que el colíder, el Xivarritas Pescanova (06/03/13, 21h, Mòrdor B). Esperem que la situació s'estabilitzi i es pugui fer un bon paper.

Escuts encarregats
En contra de tots els pronòstics i després de pagar hores extres al cobrador del frac ahir es va efectuar el pagament dels escuts que lluiran en les pròximes setmanes els integrants fruittis. Mitjançant un sobre al més pur Bárcenas Style (pressumptament), la tresorera desperdíçia Gisel·la rebia l'encàrrec al finalitzar el partit. Algunes fonts asseguren que dins el sobre hi hauria una comissió extra de diners per incentivar i millorar el rendiment dels redonistes en els seus pròxims enfrontaments amb els lluços i els trepaires. Malauradament aquesta hipòtesi no s'ha pogut confirmar.

Febrer Fatídic. Tercera ensopegada. Ànsia àcida

LES LLIMONETES CAUEN A L'ESTADI DE MORDOR B DAVANT L'ASTON BIRRA (3-2). ELS ÀCIDS VAN SER INCAPAÇOS DE JUGAR AMB CALMA ESTANT PER DARRERE EN EL MARCADOR. EL CATENACCIO TARONJA FA IMPOSSIBLE CAPGIRAR LA SITUACIÓ I LES LLIMONETES PERDEN EL TERCER PARTIT DE LA TEMPORADA, VEIENT COM EL FC LA TREPA S'ACOSTA I EL XIVARRITAS PESCANOVA ACONSEGUEIX ESCALAR AL PRIMER ESGLAÓ DE LA CLASSIFICACIÓ 

Caiguda lliure

Ara ja podem dir oficialment que hi ha crisi en la òrbita vegetal. Des de la primera relliscada davant la Trepa, l'equip dista força de la versió que li va permetre arrasar en la primera volta. Pel que sigui, mala punteria, porters rivals amb la flor al cul o poca intensitat defensiva, no és el primer cas en què els de John Lemon pateixen excessivament quan veuen que el rival enceta el marcador. El que sobta és que aquesta situació no és nova; hom recorda més d'un i més de dos partits en què ha succeït precisament el contrari, els àcids surten mig adormits i no és fins que és el contrari qui marca que comencen a combinar i a generar ocasions. El problema és que la pressa i, per què no dir-ho, les excel·lents defenses rivals porten a precipitacions en les passades, les quals han experimentat un augment en la categoria de "pedra" o "meló" o "pase d'amic". 

La dinàmica àcida de les últimes 4 setmanes resumida en una imatge

Aprofitant les presses ben ordenats

Anit, el beneficiari d'aquesta enèssima ànsia àcida fou l'Aston Birra FC. Els de Di Matteo van aconseguir avançar-se en el marcador cap al quart d'hora de joc després d'un inici de tempteig. Sense pressionar, després de finalitzar una jugada o en una pèrdua de pilota, l'equip taronja es replegava al darrere al lema de "no pressionis a dalt que et cansaràs!". En les poques vegades que les llimones aconseguien trobar una escletxa en l'entramat de cames taronges, quasi sempre apareixia sota pals un immens porter cerveser.

A contra rellotge

Anaven passant els minuts i el gol no només no arribava sinó que els astonians duplicaven l'avantage (2-0). Augment de la pressa, presa de riscos, precipitació, errada, contraatac, gol bírric. Una tònica que desgraciadament s'està començant a fer habitual en l'equip verd, conjunt que ha dinamitat el confortable coixí que tenia respecte als seus competidors en tan sols un mes de competició, el Febrer Fatídic. Tot i seguir intentant-ho mentre la silueta de Sauron (el conserge) començava a dibuixar-se a l'horitzó, la sort no estava de cara i entre el porter i el pal van evitar l'empat.

Passem pàgina

John Lemon i els seus tancaran (per fi!) el mes de febrer, amb el permís del Llumillo, "a casa"; a l'estadi Pau Casals per intentar recuperar les bones sensacions i nivell de joc que van imperar durant els primers compromisos lliguerus. El rival (l'AJS) no és el més preferible, ja que ve de tallar, o com a mínim frenar una mica, el ressorgiment del TCFC per 5-7 i de ben segur que posarà les coses molt difícils. Toca doncs fer autocrítica i jugar sense presses si es vol aconseguir algun punt. Han de seguir creient que si es van aconseguir 29 punts de 30 en un inici de campionat quasi perfecte va ser perquè l'equip és capaç de superar les adversitats. L'esperança és l'últim que es perd.

L'objectiu és tornar als inicis

Encara no han dit la última paraula.

Hi ha lliga, però...

TAMBÉ HI HA CÍTRICS I ENS AIXECAREM

"LEFA per tothom", a les 22:00h a RadioLEFA

Instants després del partit, a l'estudi de RadioLEFA:

Conrad Iofònic: Bona nit estimats oients feungolerus! Són les 22:07h de la nit i comença "LEFA per tothom", el programa de ràdio esportiu líder a Sabadell. Ja podem donar per finalitzada la 18a jornada de la lliga LEFA. Repassem els resultats: 

(sintonia cutre d'homes afeminats cantant molt molt, (massa) agut "LEFA per tothoooooom!... T'agradarà") 

Albert Hertulià: "Afactivament" company! Comencem pels camps llunyans de la zona nord: Els Cítrics aconsegeixen la victòria a l'Estadi Mòrdor A davant el FC La Trepa...

Conrad Iofònic: Ei, ei! Però què dius? 

Albert Hertulià: Doncs això; que les llimonetes han guanyat, no?

Conrad Iofònic: No, xato, no! FC La Trepa 4 - 3 CE Els Cítrics; victòria trepenca!

Albert Hertulià: Que què?! De veritat? Però si guanyaven per 0-2!

Conrad Iofònic: Doncs els trepaires han remuntat

Albert Hertulià : Què dius?! Nooooo! M'havia jugat molts diners i ara ho he perdut toooot! No pot ser! Em vas dir que eren una aposta segura! Que guanyaven segur! Me cagum la p***!!!! (treu un ganivet)

Conrad Iofònic: Però què fas?! Tio, tio, relaxa't... conservem la calma! No facis barbaritats...

Albert Hertulià: I una merda que em calmi! He perdut tots els meus estalvis per culpa teva! Et mataré!

Conrad Iofònic instants abans de morir vilment assassinat pel seu company

(crits de terror, crits de dolor, sang per aquí, sang per allà i un silenci incòmode acaba imposant-se en l'ambient)

Albert Hertulià: emmmm... buenu... seguim. Un moment, un moment,... M'acaben d'avisar els meus companys radiofònics que el FC La Trepa ha guanyat el partit contra les llimonetes. Connectem amb l'enviat especial a peu de camp (mentre jo recullo tot aquest merder).

Àlex Terior: Bona nit. Tot bé a l'estudi?

Albert Hertulià: sí, sí, tranquil! no passa res, no s'ha mort ningú ni res que s'hi assembli. Tira, tira!

Àlex Terior: és que m'ha semblat que...

Albert Hertulià: Res, res! "La màgia de la ràdio". Som tant bons que sembla que sigui de debò, oi? (riure nerviós)

Àlex Terior: Ehmm... d'acord. Doncs ja ho heu sentit, estimats oients. El FC La Trepa ha posat punt i final a la imbatibilitat lliguera dels de John Lemon en un partit frenètic i amb moltes ocasions. Tot i avançar-se en el marcador, les llimonetes han vist com l'equip contrari capgirava la situació col·locant un 3-2 favorable als blancs. Pocs minuts més tard, Roc amb cola ha retornat les taules al marcador, però l'empat encara ha durat menys i una contra trepenca va permetre sumar l'últim gol de la nit favorable al campió de lliga. Aquest cop l'autobús defensiu trepenc ha impedit que les circulacions de pilota àcides permetessin a l'equip verd sumar algun puntet en aquesta jornada. Sentim declaracions en directe de l'entrenador àcid: "No hi ha hagut manera. Jugar a pressionar a dalt té els seus riscos i aquest cop no ens ha sortit bé però la cosa no em preocupa. Seguirem treballant." El mateix rei d'Ecspanya s'ha mostrat perplex davant la notícia:

Per altra banda i com a part positiva, el mateix Roc amb cola i Baldeys (després que els seus companys els hi expliquessin diverses vegades amb un croquis) poden dir que se n'han anat a dormir sabent una cosa nova; ja saben el significat de "perdre un partit de la lliga LEFA" (han plorat una miqueta però les mames els hi han explicat un conte i han pogut dormir prou bé).

I aquesta és la cara que se't queda quan et remonten un partit quan menys t'ho esperes

Feungol + Glamour + Política musical àcida = Crònica (d'un dia sense massa inspiració per part del redactor)

... i ben plens de joia i satisfacció, després del 14-4 davant l'equip porcí, les llimonetes es van atrevir a gravar el vídeo que portaven assajant des de molt temps enrere (heus aquí el resultat)

Tres llimones molt masculines i encara més "cuquis"

Extra
Si acostumeu a passar per aquestes contrades bloguístiques, a aquestes alçades ja deveu saber que un apartat "Extra" correspon a alguna cosa poc relacionada amb el feungol, però que té alguna cosa a veure amb uns fruits esfèrics taronges o uns altres més aviat ovalats de color groc. Doncs, efectivament, heu encertat. Aquest cop es tracta de la interpretació d'Esteve Sabater conjuntament amb la banda Cítrics.

Fins la propera! Ens (la) veiem altra vegada al Pau Casals davant un Desperdíçiu de Salònica que, segons fonts fiables (converses entre dos emissaris àcids i un desperdíçiu en dinars familiars de directives), apareixerà plagat de baixes a causa d'un suposat segon partit en una altra competició (evidentment menor) del Club Natació.