APARQUEM la lliga i gAUDIm del bon moment

Un CEeC imbatut tanca l'any amb victòria davant el Xivarritas Pescanova. Una inesperada i ferotge pressió de l'equip ruqui fa treballar de valent al conjunt àcid, el qual s'endú un bon resultat final que no expressa la igualtat del match.

Aquest dimecres es tancaven els primers tres mesos de competició, i la LEFA no se n'anava de vacances amb un partit qualsevol; el sorteig del calendari va voler acomiadar el 2012 amb un plat fort. El match enfrontava el PRIMER contra el SEGON, les LLIMONETES versus les BARRETES DE PEIX, GANYOTA versus XIVARRI, CONJUNT DE versus ESTROFA.

Ambdós equips eren convocats a l'estadi amb més aforu (en els estadis coberts el terme utilitzat seria adentru) dels cinc, el Paul Marry them Stadium. John Lemon va dir davant la premsa que els Xivarritas eren molt i molt bons, que són 60 minuts, no hi ha rival petit, són cinc contra cinc i altres obvietats dignes de qualsevol expert-xerrameca-fungoleru, com Roncero (que no Roncerdo, aquest desprèn coneixements a tutiplén nonstop) o altres perles "periodistes". No calia una motivació extra; ambdós conjunts eren conscients de la importància del match. El resultat final decidiria el model d'Audi que s'utilitzaria per tornar cap a casa (l'A1 [aigua], l'A3 o l'A5 [tocat]).

El binomi xerrameca Soler-Alibés

Poc acostumats a enfrontar-se amb un rival que opti per pressionar la sortida de pilota, els àcids de seguida van tenir greus problemes a l'hora de combinar (o almenys fer quatre passades seguides) a causa de la intensa pressió dels lluços, els quals van acumular la majoria d'accions ofensives del partit. L'avançada formació pisciforme però, deixava espais al darrere, fet que va permetre als fruittis adaptar el seu habitual feungol a la nova situació, millorant la precisió en les passades llargues a mesura que passaven els minuts (algunes emulant el penal de Sergio "Morricrisma" Ramos contra el Bayern). 

Tot i anar sempre per darrere en el marcador, el ritme dels del capità de la capel·lina groga es va mantenir constant, fet que els permeté seguir posant a prova al porter vegetal. Les llimonetes doncs, van haver d'utilitzar els contraatacs per poder marcar algun gol, ja que un cop la defesa de l'equip blanc (perdó, gristrencatquesemblablanccomelMandrilperònohoés) s'apusantaba ordenadament era molt difícil trobar espais de xut.

L'equip xivarrític es trobava apusentat tapant la meta del rival 

Així doncs, tot i que el partit fou bastant igualat, la diferència de passades a la xarxa es va reflectir al luminoso amb un contundent 10-3 a favor dels àcids, enganyós tenint en compte el desenvolupament de l'encontre, els qui van retornar a les respectives fruiteries a bordu del cotxe del vídeo.

Passem a recollir "les notes" del primer trimestre
Tanquem els primers tres mesos de competició amb un registre inimaginable a principis de temporada. Després de no poder aconseguir el primer trufetx de la temporada en la SuperCopa de la LEFA, títol que considerem menor (a no ser que el puguem aconseguir un altre any, evidentment), davant els vigents campions lliguerus, el FC La Trepa, la moral vegetal es trobava en una situació bastant allunyada del punt òptim.

Tot i que els Chungos van pagar els plats trencats (i quasi tota la vaixella sencera) la nit de la inauguració de la LEFA League 2012/2013 ara fa 3 mesos (quasi) justos (19 de setembre), els àcids poc es pensaven que, al passar a recollir les notes del primer trimestre a dia 19 de desembre, s'endurien una gran alegria.

Aquest és l'integrant de la junta directiva que ahir va acabar la nit més serè i amb més dignitat després de recollir les notes del colèixit

És per això que, com cada any i aquest especialment, la directiva obsequiarà amb una paga extra de nadal doble als jugadors com a recompensa (0x2=0).

I per acabar, rebeu una cordial salutació d'un dels simpatitzants (de que ens cau simpàtic) del club:



PD: si has pogut llegir aquesta crònica i no t'ha fet prou gràcia ara ja te'n pots fotre dels Maies i les seves prediccions

Puntualització sobre el "Canguelo"

Ja hem vist que, segons Tumés Roncerdo i els seus pupils, les llimonetes estem fent caqueta a les calces.

Des de l'entitat es vol puntualitzar que:

Xivarrítics! No és això; el que es veu a la imatge és l'estat deplorable de les nostres esquenes. Es que hem estat treballant de valent...

... netejant i buidant el garatge per encabir el nou cotxe vegetal...

Esperem poder-lo estrenar al finalitzar el partit

Birrónidas contra John "Xerxes" Lemon. Un partit de pel·lícula

El CEeC tomba l'Aston Birra FC en una nit freda a l'Estadi Pau Casals. Qualsevol semblança d'aquesta crònica amb una pel·lícula violenta passada per TV3 divendres passat és pura casualitat

El sol ja fa estona que ha sigut engolit per les mandíbules de l'horitzó sabadellenc. Cau la nit i la llum dels fanals i llums de nadal inunden carrers i voreres. Impulsats per l'heroic i èpic discurs de l'entrenador, els valents integrants de l'Aston Birra es dirigeixen a l'Estadi Pau Casals amb la intenció de transformar-lo en el seu particular Pas de les Termòpiles. Són els únics que no han sucumbit davant els àcids (amb excepció del Pfvoca Júniors) i en les seves espatlles recau la responsabilitat de venjar a la resta i retornar l'estabilitat al món a la competició feungolística.

Birrónidas dirigint els seus pupils mentre aquests fan estiraments abans de començar

Evidentment que no seran 300, però disposen de prou astonians per plantar cara als (impuntuals) guerrers àcids. A l'altra banda del camp de batalla els esperen les ordes de John "Xerxes" Lemon, ansioses per fer caure tal pluja àcida sobre la porteria rival que si aquesta fos un camp no hi tornaria a créixer mai més ni un sol brot d'herba.

Sona el xiulet inicial (mentida; només se sent un "vale! ja s'hi val!" o similar) i comença una esfereïdora batalla , els caps les pilotes comencen a rodolar pel terreny de joc, l'encontre és tan sanguinari que el mateix Pedro Piqueras es queda sense adjectius per descriure tal brutal escena. Ben aviat les files àcides busquen obrir forat en l'entramat astonià, i aconsegueixen tres baixes gols. Tocats però reforçats anímicament per un altre xapa discurs de Birrónidas, els deixebles del comandant van aconseguir replegar-se per contraatacar arribant al cor de l'exèrcit vegetal.

El discurs de Birrónidas ressuscità als seus amb una recompensa que cap dels seus guerrers estaria disposat a desaprofitar 

Amb la moral pels núvols, l'exèrcit astonià enllaçà triangulacions trencant braços i cames cintures dels rivals batent al porter rival. Però l'alegria bírrica durà ben poc; John "Xerxes" Lemon va moure les tropes banqueta, va reajustar l'estratègia ofensiva i aconseguí que les llimonetes perforessin les malles de la porteria rival altre cop per triplicat.

Cofoi dels seus, John "Xerxes" Lemon va intentar convèncer a Birrónidas que era millor deixar-ho estar. Va proposar al cap astonià que els convidaria a una ronda i a "altres coses si et portes bé" al finalitzar el partit si, segons paraules textuals, "permetien que els àcids seguissin perforant i obrint forat en la retaguarda astoniana".

Insinuació Oferiment de John "Xerxes" Lemon a Birrónidas

Perplex (i dubtant del veritable significat de les paraules de John "Xerxes" Lemon), Birrónidas rebutjà la proposta de l'entrenador àcid. L'orgull propi seguia sent inamovible; els astonians encara tenien molt a dir.

"No acabo d'entendre on vols anar a parar, però treu-me les mans del damunt per si de cas, aparador de joieria!"

Ofès, Birrónidas organitzà un contraatac agafant desprevinguda la retaguarda vegetal i Roger aconseguí rebaixar els fums als de John "Xerxes" Lemon per segona vegada.

Fans astonians/es celebrant el segon gol de l'exèrcit taronja

Així doncs, la batalla continuà; amb un balanç de 2 a 1 gols a favor dels de John Xerxes Lemon (8-3). Amb un enemic ja força tocat físicament, Xerxes impulsà l'estocada final abans que s'apaguessin els llums de l'estadi.

John Xerxes Lemon va acabar cristianoronaldejant a la discoteca Arena donant-ho tot dalt del podi fins a primera hora del matí

L'enèssima remuntada al Pau Casals

"Altra vegada és necessari encaixar un gol per despertar la bèstia i poder engreixar la maquinària" [Marta Ronja 17/18]

El CEeC enceta la segona volta de lliga retrobant-se amb un TCFC amb ganes de demostrar que el primer partit de lliga va ser una relliscada puntual. En un inici de partit força igualat, ambdós conjunts desenvoluparen les seves estratègies i jugades sense prendre riscos innecessaris. Fou al cap d'uns 10min que els escai blus encetarien el marcador col·locant-se per davant. Com en infinitat d'ocasions, els àcids veien com l'equip adversari s'avançava. Tocava doncs, posar-se les piles i intentar finalitzar les jugades amb més encert per retornar l'empat al marcador el més aviat possible.

Dit i fet; els integrants àcids començaren a tocar buscant capgirar la situació fent treballar de valent a la defensa xunga, especialment el porter, qui, tot i encaixar 12 gols, va evitar una golejada d'escàndol. Finalment, triomf vegetal que permet seguir mantenint els tres punts d'avantatge sobre el seu immediat perseguidor, els Xivarritas Pescanova.

Proper partit
La jornada que ve compta amb un gran match; els verds coincidiran amb l'equip revelació de la temporada a l'Estadi Olímpia A, un Endavat les Atxes còmodament col·locat al tercer calaix del podi que ja va posar a prova l'equip vegetal en un partit extremadament equilibrat en la primera volta. Caldrà aprofitar totes les 231551345ha del camp en un partit que es preveu molt i molt complicat.

Futbolí a escala de l'Estadi Olímpia A on s'assagen les jugades

La gesta (de gestació, eh. -Hàbil amb el llenguatge! -Gràcies!): "embaràs sense pèrdues"
En cas de sumar algun punt dimecres que ve, el CEeC podrà afirmar que no sap el què és perdre en lliga des de fa 9 MESOS. Per trobar la última derrota en el campionat de la regularitat ens hem de remuntar fins al 29 de febrer, quan l'AJS s'endugué "el gat a l'aigua" a Mórdor A.

Extra
Com que ara la cultura està esdevenint un luxe a l'abast d'uns pocs, us en deixem dos exemples que no tenen preu (literalment), un real i l'altre aprofitat de la uorl uait uep:

1) Uns amics músics (seguidors de les Macedònia) amb els quals compartim nom han decidit obsequiar al públic sabadellenc amb un concert gratuït al Centre Cívic de Sant Oleguer (no els coneixem de res, però evidentment ens cauen simpàtics, i més si no s'ha de pagar per gaudir d'una música que no pot ser pas dolenta si el grup es diu com es diu). Això ens fa gràcia perquè tenen el mateix nom, però recordem que és cert que existeixen i toquen a Sabadell realment (no cobrem comissió, almenys que se sàpiga).

2) L'altre opció, per als que no volen aixecar-se de la cadira on estan llegint aquestes línies (que sapigueu que us esteu fotent com uns bacons), és escoltar el mònoleg d'un modernillo hipster despentinat que hem trobat pels dominis del iutup. Evidentment ha de tenir alguna relació amb l'entitat (què us pensàveu?)

Perdoneu el retard (i que la crònica no s'hagi escrit fins avui).

El partit somniat. L'anàlisi de Torquemada.

La Trepa cau davant els pupils de John Lemon (2-6) en un dels millors partits del conjunt àcid. L'equip se situa a una jornada de tancar la primera volta havent aconseguit 15 dels 16 punts possibles en un inici de lliga pràcticament immaculat. Ricard Torquemada analitza individualment els artífexs de la victòria aconseguida en el partit que podem anomenar com a "el clàssic" dels duels esplaiencs de la LEFA.

Davant la transcendència de l'encontre entre el FC La Trepa i el CEeC, el departament de comunicació i premsa àcid ha demanat una acurada anàlisi tacticotècnica individualitzada dels jugadors vegetals. L'escollit ha estat el mestre Ricard Torquemada. Afalagat, el periodista ha accedit als desitjos de l'equip vegetal valorant l'actuació dels integrants àcids en el darrer partit de LEFA.

Ricard Torquemada (encara que, segons ell mateix, el seu nom es pronuncia Ghricargd Toghquemada)

L'u per u de Ricard Torquemada Fakka:

Kiwimeló, radical: poc acostumats a veure'l finalitzant jugades, no s'ho va pensar dues vegades en més d'una ocasió per oferir-se en desmarcades a la banda oposada a la jugada per intentar agafar desprevinguda a la defensa trepenca, gaudint de força ocasions. Només li va faltar el gol.

Blaiantines, defensiu: sabedor de les seves limitacions tècniques ofensives, el seu treball es va focalitzar en la protecció de la porteria àcida, obstaculitzant xuts trepencs (ja que no pot fer taps en basket, els fa en feungol). Una imprecisió en una passada va regalar un gol al contrari.

Balde Tropic, finalitzador: avalat gràcies a la seva capacitat golejadora (de moment és de moment l'únic jugador àcid que ha marcat en tots els partits disputats aquesta temporada, aquest inclòs), va fer treballar de valent el porter trepenc combinant xuts amb les dues cames. S'oferí constantment a 3/4 de camp rebent d'esquena dotant de més recursos de mobilitat al conjunt.

Baldeys, equilibrat: mentre que la majoria de jugadors destaquen més en fase ofensiva o en defensiva, va ser capaç de trobar un terme mig per estabilitzar el conjunt sobre el camp, mantenint un ordre en les transicions atac-defensa i evitant la precipitació en el decurs de les rotacions àcides. Va ser la pausa dins l'engranatge àcid.

Legen-dary, organitzador: especialment útil a 3/4 de camp, tot i no destacar per la facilitat golejadora, va fer bascular la defensa rival mentre aixecava el cap per observar les desmarcades vegetals i trobar una línia de passada. Va coordinar els inicis de jugada generant espais amb desmarcades facilitant el joc a la resta de companys.

Carajillonch, assegurança: res de nou; el doble Sa Mora de la LEFA va ser clau evitant multitud de xuts provinents de les ràpides combinacions ofensives trepenques. Davant la pressió del rival, va convertir-se en un recurs més alhora de sortir tocant la pilota. No va poder fer més en els dos gols encaixats.

Martini, mòbil: tot i arrossegar molèsties al genoll, el pichurri lefero es multiplicà dins el camp saturant d'informació el seu comptaquilòmetres. Va saber destriar els intents de xut de les passades segons les condicions del match i necessitats de l'equip des de totes les posicions dins el rectangle de joc contribuint en més d'un gol sumant xuts i assistències.

Kosmos, veloç: aprofitant els carrils laterals, especialment el dret, va contribuir ofensivament amb ràpides pujades per les bandes marca de la casa per centrar la pilota cap a un company que finalitzés la jugada des de segona línia. De la mateixa manera, va oferir ajudes en defensa per intentar robar la pilota al contrari provocant un u contra dos i poder sortir al contraatac.

Roc amb cola, combatiu: tot arribar a la segona part (perquè no trobava les mànigues de la samarreta) es mostrà molt intens dins el rectangle de joc, lluitant per totes les pilotes. El lladre de bimbes es va fer un fart de recuperar pilotes enganxat com una paparra al contrari per, just després d'un esprint de 15m, oferir-se en la transició ofensiva sense acabar treient el fetge per la boca. Només li va faltar no ser tant xerraire en les típiques discussions dels partits de feungol.

Genís del mono, geni: en la seva estrena en competició lefera, va posar sobre la taula una gran varietat d'accions tècniques. Especialista en la conducció de la pilota, va saber aprofitar els espais per aconseguir dos gols, essent especialment incisiu en l'últim quart d'hora.

Per la seva banda, l'entrenador ha qualificat el partit com "el més complet realitzat fins ara" i ha animat als jugadors a seguir en aquesta línia per mantenir el ritme. Veient el partit des del sofà de cada seva (per ColTV, la filial vegetal del GolTV) degut a la lesió que arrossega des de fa setmanes, el president Cosmopolitan va felicitar el seus jugadors i va manar que el mantegessin per celebrar l'encert en el seus fitxatges.

I la setmana que ve l'equip viatja al Mórdor Arena per tancar la primera volta davant el Pfvoca Júniors.

Extra: el model àcid atrau

Sembla evident que el format a la xarxa del CEeC agrada al FC La Trepa.

L'equip trepenc no para d'inspirar-se en l'àcid; a més del color de samarreta, a nivell comunicatiu plagia la tipografia i adapta la corona d'espigues i l'estrelleta vegetal. La directiva vegetal estudia exigir autoria de drets d'autor a la LEFA.

PD: és conya trepencs! però heu d'admetre que, encara que sigui casualitat, s'asseblen força

Això és tot. Fins la setmana que ve!

Astèrix i Obèlix, dos estils de feungol

El CEeC sua suc per poder tombar el Desperdiçiu de Salònica a l'Estadi Olímpia B (1-6). Un inici de partit igualat amb ocasions per ambdues parts acaba desembocant en una treballada victòria àcida.

Ganes de matx
Dimecres de bon matí, els jugadors vegetals s'havien despertat de bon humor. Estranyament no els hi feia cap mandra sortir del llit i es mostraven disposats a encarar una jornada estudiantil ambíl·lusió. Sabien que, encara que no tinguessin un bon dia, encara que perdessin el tren per anar a la universitat, encara que plogués (ei!, només al matí), encara que l'Espanyol guanyés, al vespre gaudirien d'un d'aquells partits en els quals ve especialment de gust participar, ja que sempre hi impera el bon rotllo i la esportivitat i sempre s'acostumen a "fer unes rises" entre els exoesquelètics i els de la família de les rutàcies.

És ben sabut per tots els components vegetals, però, que cal allargar el màxim possible aquest inici de competició mantenint la velocitat de creuer. Mentalitzats, els àcids saben que caldrà moure ràpidament i amb precisió la pilota si es vol trobar espais per finalitzar les jugades.

Primera part: igualtat tàctica
Puntualment i després de berenar, els Salònics inauguraren l'encontre posant la bimba en circulació i farien falta menys de 5min per a què ambdós conjunts s'adonessin que serien els petits detalls els que al final del partit decantessin la balança cap a un dels dos equips.

Un misteriós ancià va repartir el que segons ell era xocolata calenta entre els jugadors com a berenar de germanor abans de començar el partit

Cadascun dels clubs doncs, desenvoluparia la seva tàctica per intentar endur-se la parelleta de punts al sarró. A grans trets es pot dir que les dues defenses foren molt permissives i els nombrosos aficionats, uns 30 en total (28 forofes del Desperdíçiu i tan sols 2 del conjunt arbori), van poder gaudir d'una gran quantitat d'ocasions frenètiques de tot tipus a banda i banda del camp.

El Desperdíçiu doncs, es basava en la figura d'Astèrix, comptava amb més seguidores i optava per una tàctica astuta per tal de superar els Cítrics. Aquests, per contra, optaven per anar "a preu fet" o "a pinyó fixe" per buscar el forat dins la malla salònica, rendint homenatge a Obèlix; pensar està sobrevalorat.


Després de netejar les escorregudes produïdes com a conseqüència del primer gol de la nit, obra de Martini, i després de traslladar la família de l'aranya que vivia a l'escaire de la porteria a un lloc més adequat, el camp tornà a ser practicable i Túl·lia fou l'encarregada de deixar en evidència tota la defensa vegetal ("vegetal" tan a nivell de flora cítrica com per descriure el nivell de mobilitat i estupefacció mostrat durant i després de la jugada del gol de la jugadora grega) per, acte seguit, retornar les taules al marcador.

Agraïda, l'aranya de l'escaire es col·locà entre les aficions vemella i verda per presenciar el que quedava de match

Segona part: desigualtat pulmonar
Una vegada efectuats un bon grapat d'intents, cap dels dos equips (ambdós encara sota els efectes del beuratge de Panoràmix) era capaç de trencar l'empat que reflectia l'electrònic, cadascun d'ells a la seva manera; mentre Astèrix es fregava el bigoti i basava el seu joc en la verticalitat i l'agilitat, Obèlix, tot giravoltant la panxa i la pilota, efectuava aquell tipus de tàctica estranya que si la fa la Coja és la hostia en patinete però si la du a terme el Barça aburre, un feungol que intenta aprofitar tota l'amplitud del camp per generar espais.

Les mascotes dels dos equips van venir caracteritzades per a la ocasió

Al voltant del minut 40, la poció màgica deixà de fer efecte, però com que Obèlix va caure a la marmita quan era petit, en ell els efectes són permanents, de manera que mentre la intensitat del club roig i negre s'anava apagant, el conjunt àcid semblava seguir repartint menhirs en direcció a la porteria defensada per Raimon sense afluixar.

Va ser doncs en la recta final del match quan les diferències en el marcador s'anirien fent més evidents gràcies al dopatge permanent; Obèlix va aconseguir marcar 5 gols més a Astèrix i va aconseguir lligar-se a la Farbalà i comprar-se un loft al barri més cool de la zona més chic i fashion de Lutècia.

Comença amb una defensa intensa i obtindràs una recompensa immensa

Les llimonetes mantenen l'idil·li amb la victòria davant el Llumillo Niutin.  Un considerable nombre de baixes en la plantilla àcida no és suficient per tombar els de John Lemon. Èric i Carajillonch esdevenen claus.

Una vegada solucionat l'assumpte de les tàctiques entre Aston Birra i La Trepa, "conflicte" importantíssim que no deixava dormir tranquils als jugadors àcids (alguns patien malsons i d'altres l'endemà es llevaven coberts de suor freda), s'encetava la setena jornada de lliga. El calendari havia volgut que els de John Lemon es retrobessin amb l'equip que els va impedir revalidar el títol, el Llumillo Niutin, a l'Estadi Pau Casals.

"Avui serem poquets. Avisem a algú?"
Mentre que en la setmana anterior l'equip havia gaudit d'una convocatòria al complet (10 llimones), aquest match presentava problemes pel què fa a la convocatòria:

1. Roc amb cola era convocat per un partit contra el PSC (Presen's Sinpals an Continus), situat en zona de descens (electoral), disputat en una escola d'anglès de Sabadell.
2. Kiwimeló cauria de la convocatòria vegetal poques hores abans el mateix dia del partit degut a entregues universitàries i a "un dolor agut a l'omòplat i part de l'espatlla", segurament fruit de la seva afició per practicar natació sincronitzada i aquagym (dins la banyera de casa seva) sense haver escalfat abans.
3. Cosmopolitan, havent participat en una esveradíssima competició d'un dels esports més exigents físicament, els escacs, fet que des del club s'havia lamentat per exposar-se innecessàriament a una lesió en un esport tan dur, havia comunicat al club que no podria participar a causa d'una afecció al menisc del genoll (a causa d'una brutal finta del contrari en moure un peó que el va fer caure de la cadira).
4. Legend-ary simplement no podia jugar perquè preferia assistir a un concert de no se sap ben bé Keane tipus.

D'aquesta manera, l'equip tan sols comptava amb 6 efectius, entre ells un Martini lleugerament tocat que no podia forçar la màquina. Era evident que es recessitarien reforços per afrontar el match amb garanties i l'escollit fou Èric, jugador que s'acoplà perfectament a l'estil de joc dels vegetals del qual l'entitat en pren nota per una pròxima ocasió deficitària pel què fa a efectius.

Si Èric mereix un notable alt, l'excel·lent és per a Carajillonch
Si bé Èric mereix un reconeixement especial, en cap cas eclipsa l'espectacular actuació de Carajillonch. Anit el porter àcid fou un autèntic mur on s'estavellarien totes les ocasions, excepte una, de l'equip càrnic. Per si no fos prou, a més de completar una nit màgica en la tasca bàsica, la defensiva, també va mostrar una faceta ofensiva iniciant contraatacs mitjançant passades llargues precises per intentar sorprendre la defensa del Llumillo Niutin.

La gran actuació dels dos jugadors clau, combinada amb un bon treball per part de la resta, va permetre al CEeC veure amb claredat el "llumilloso" quan el conserge decretà el final del partit apagant els llums de l'estadi (Lloms 1 - 8 Llimones).

I la setmana que ve...
Dimecres que ve les llimones tancaran l'octubre contra el Desperdíçiu de Salònica esperant recuperar com a mínim part dels jugadors lesionats. El partit es disputarà a l'Olímpia B i comença a córrer el rumor que la mateixa presidenta del club de fans del conjunt grec, Lady Gaga, assistirà a l'encontre.

Com es pot apreciar a la imatge, Gaga ha portat el fanatisme pels Salònics a l'extrem de l'extavagància.
La cantant ha afirmat "Lo-lo-lo-lobster face, lo-lo-lobster face, momomomó" davant la premsa.

L'autèntica veritat sobre les acusacions de Tumés Roncerdo

El CEeC s'endú els dos punts de Mordor B davant del Xivarritas Pescanova en el partit més igualat del que portem de temporada. Els àcids aconsegueixen remuntar un marcador inicial advers (3-0) per tancar el matx amb una victòria on alguns hi veuen polèmica (4-7)

Immediatament després de finalitzar el match, el temut retorn de Tumés Roncerdo no s'ha fet esperar. El "periodista", que ja comença a ser habitual en l'equip pescador sorollós, tornava a fer-ne de les seves buscant tres peus al gat. Des de la directiva vegetal ens veiem obligats a aclarir, punt per punt, el que va passar per demostrar la nostra innocència i desmentir la nostra relació amb la nostra col·lega Mònica Naranjo, àrbitra totalment impacial i magnífica professional.

Punt 1: l'Avant-match

La opinió d'en Roncerdo:

Dimarts 16 d'Octubre del 2012, 20:39h, seu oficial dels Cítrics:
El telèfon no para de sonar. Trucades des de la directiva i cap a la directiva Lefística. De moment les posicions estan allunyades. Sembla ser que els Cítrics no ofereixen prou. Una comitiva de la directiva es dirigeix cap a la seu dels llimones per negociar directament. Després d'hores i hores de sexe hardcore, i de pornografia negociadora va arribar el pacte. Les quantitats són desconegudes però s'ha filtrat que el pressupost dels Cítrics està en números vermells. L'àrbitre encarregat del Xivarritas - Cítrics seria la "colega", ai perdó, col·legiada Mònica Naranjo, coneguda seguidora de l'equip més àcid de tots.

La resposta vegetal:

Dimarts 16 d'octubre del 2012, 20:39h seu oficial dels Cítrics:

Com és habitual cada setmana, els integrants vegetals, durant la nit abans de la disputa d'un partit de la millor lliga de Sabadell, se citen a la seva seu oficial per revisar l'estratègia mentre endrapen pizza i comenten les novetats del mercat en matèria de "juguetitos sexuales" i concretar una data per fer una jornada de Tupper-Sex hardcore (i no, com diu Roncerdo, "practicar hores i hores de sexe hardcore"). Aquella nit, però, alguns integrants de la directiva lefera, coordinats pel mateix Roncerdo, també s'hi havien apuntat fent-se passar pels repartidors de pizza, d'aquí el volum exagerat de trucades a l'hora de demanar-les (i que aquestes quedessin registrades com efectuades a la seu de la LEFA), en les quals els falsos pizzeros demanaven informació no habitual com el nombre de persones que menjarien de les pizzes, al·legant que la informació era per omplir un qüestionari estadístic sobre hàbits alimentaris en esportistes d'èlit (cosa que, evidentment, els integrants del CEeC no són). Per si no fos prou, els malvats falsos pizzeros van reduir i emmanillar als sorpresos components vegetals mitjançant els seus famosos cops brutals amb els seus cascs de moto (Sr. Roncerdo: no és que tinguem fantasies en què ens violen pizzeros, és que ens van robar totes les caixes fortes on guardaven tots els diners que volien donar a una ONG, per això l'entitat està en números vermells). Demanat clemència i fortament coaccionats, els jugadors àcids van haver d'accedir a que un directiu de la LEFA es fés passar per la seva col·lega i col·legiada Mónica Naranjo i, amb una actuació clarament provegetal, fés creure a tothom qui presenciés el match que estava amanyat per tal de poder desqualificar l'equip de la vitamina C.

És evident que la cantant pot ser confosa amb un home (mal) disfressat perfectament

Punt 2: instants abans de l'inici del match

La opinió d'en Roncerdo:

Dimecres 17 d'Octubre del 2012, 21:00h, Mordor B:
El partit comença com sempre, amb el joc trepidant que practiquen els lluços. Ràpidament el marcador reflexa la superioritat tècnica, física i sobretot pectoral de les barretes, 3-0. Sembla que tot va bé fins que Mònica Naranjo comença a fer de les seves.
Per començar ens truca "La Màrkina", evidentment, d'exprémer cítrics, i ens diu que algú li ha punxat les rodes de la bicicleta, que l'única pista que té és un tros de pell de taronja, i que no podrà venir... Sospitós. Així doncs ens quedem sense "La Màrkina" d'exprémer cítrics. El partit serà més dur.
El conegut "tiqui-ATRACA" comença a fer el seu efecte. Del 3-0 passem a un 3-7... I això té una explicació.

Dimecres 17 d'Octubre del 2012, 20:59, WC de Mordor B:
Mònica Naranjo entra al WC amb els seus dos líniers, Fermín el del Limoncín i el famós i ja retirat futbolista per obesitat, Ronaldo Luis Nazario da Lima Limón. Els hi fa un Shakira Shakira i els deixa tiesos. A Ronaldo da Lima Limón li agafa un atac de cor pel sobrepès i el col·lesterol (porqué no toma Danacol) i a Fermín el del Limoncín directament li talla. Li talla el Limoncín malpensats. Li talla en dues meitats i li exprem el suc àcid del Limoncín sobre dels ulls, com ja anaven amenaçant els Cítrics amb anterioritat en el seu bloc, aquest cop contra un altre adversari. Citem textualment l'amenaça cítrica: "Núvols, us ruixarem els ulls amb suc de llimona com si fos pluja! A veure si us fa gràcia." No, si tothom sap de quin pal van aquests, però ningú creia que fossin capaços... Fermín el del Limoncín queda cec i no podrà participar en l'encontre.
Així doncs, Mònica Naranjo serà l'única "colega"(perdoneu però sempre em surt "colega" en compte de col·legiada, no sé perquè serà... ) del matx, i l'única que coneix el tracte entre els Cítrics i la junta dictadora, perdó, directiva, de la LEFA.

Dimecres 17 d'Octubre del 2012, 21:45h, Mordor B:
Resumeixo: Els 7 gols de l'equip àcid són en fora de joc claríssim. Sembla que el partit té dues balances de mesura, una pels Cítrics i l'altre pels lluços. Els Cítrics repartien de tot... Unes patates crues... Unes patades... Uns cops de colze... Uns cops de puny... Brut brut, molt brut tot plegat. Resumeixo més: Els Cítrics cometien totes les infraccions possibles del feungol i l'àrbitre no xiulava res. Tot en contra de Xivarritas... "Injushtishia..." Àdhuc a la pàgina Wert de la LEFA... Ens diem "Xivarritas PASCANOVA"...
 Fins i tot un jugador llimona es marca un gol en pròpia per fer-ho tot més indignant pels Xivarritas, més "caxondeo"... No comformes amb tot això, encara sembla que als àcids els hi agrada fer teatre del bo. El partit semblava un concurs de salts de trampolí. No n'hi ha prou amb això que a sobre els Cítrics riuen.Certament no sé on veuen la gràcia de tot plegat, a mi més aviat em sembla... no diré què em sembla que potser... m'estic enfadant... Carregant... MONICANARANJATO!
Final del partit: 4-7.

La resposta vegetal:

Dimecres 17 d'octubre del 2012, 20:59h, WC Mordor B:

Instants abans de començar el match, l'àrbitre impostor se n'adona que "s'està pixant i no és de riure" i corre cap al WC de l'estadi per descarregar la orina. El que no sap és que, just després d'entrar, apareixen els seus dos assistents, Fermín el del Limoncín i Ronaldo Luis Nazario da Lima Limón, aliens a l'engany. Aquests dos, al veure una dona pixant dreta a l'orinal s'extranyen i li fan una foto per demostrar que aquella "senyora" no és l'autèntica Mónica Naranjo i li envien a la policia per guatsap.

Fotografia captada per els dos "àrbits" assistents

L'àrbitre impostor, gràcies al flaix, se n'adona que l'han enxampat i sap que ha d'actuar ràpidament abans que arribi la policia per evitar que l'engany es faci públic, de manera que busca el punt dèbil dels dos assistents; utilitza els diners robats als cítrics per comprar el silenci de Ronaldo Luis Nazario da Lima Limón (hores després se sabria que el brasiler hauria explotat a un McDonalds després de menjar 500 happy-meals amb les pertinents 500 joguines que regalen) i li fa un Shakira-Shakira, tècnica de kàrate mil·lenària, a Fermín el del Limoncín deixant-lo en un estat deplorable després de ruixar-li els ulls amb l'àcid suc d'una llimona de les que porta de "rellenu" als sostenidors per semblar una dona.

Estat lamentable de Fermín el del Limoncín quan va ser trobat per la policia després de l'agressió (es va haver de remullar els ulls després que Naranjo li exprimís una llimona, amb la mala sort que havien tallat l'aigua de les aixetes)

Per executar el pla malèfic dels directius de la LEFA, i un cop solucionat l'assumpte dels liniers, l'àrbitre disfressat de Mónica Naranjo opta, en primera instància, per arbitrar correctament afavorint els interessos del conjunt del capità amb "xubasqueru" groc, equip que aprofita la seva superioritat per avançar-se i allunyar-se en el marcador. Aquest és el moment quan, com bé ha descrit Roncerdo (la única part certa), comença el seu festival per fer que els cítrics s'enduguin la parelleta de punts, donant per gol xuts vegetals que clarament havien anat fora i obstaculitzant amb placatges als incrèduls integrants del Xivarri. A les acaballes del match i amb un marcador de 3 a 7, fins i tot un jugador vegetal fa veure que es fa un gol en pròpia sense voler per intentar ajustar el marcador, però l'àrbitre impostor truca ràpidament al conserge de l'estadi perquè finalitzi el partit evitant que el luminoso s'equilibri més.

Vídeo del gol en pròpia meta, una autèntica obra mestra:

https://www.youtube.com/watch?v=D0FwMwWl2xY

El fet que desconeixem és la punxada de les rodes de bicicleta al jugador pescador conegut com "La Màrkina". Només se'ns acut que algun "compintxe" babau de l'àrbit impostor, en lloc de col·locar una clàssica pell de plàtan (rollo Mario Kart) per fer caure i lesionar a "La Màrkina", va col·locar una pell de taronja per implicar al CEeC, però com que la pell de taronja no fa relliscar un segon "compintxe" més intel·ligent va haver de punxar les rodes de la bicicleta. Així s'assegurava que "La Màrkina" no pogués assistir al match alhora que implicava al conjunt fruitti.

Ja es veu que el primer "compintxe" no té pinta de ser gaire espabilat

Això és doncs, el que realment va passar dimecres a Mordor B; en realitat tot va ser un muntatge per intentar inculpar al conjunt verd.

Núvols, us ruixarem els ulls amb suc de llimona com si fos pluja! A veure si us fa gràcia

1) Aviam, parem-nos-hi a pensar una miqueta: la setmana té set dies, dels quals només un s'hi disputen partits de LEFA. Val, fins aquí correcte; ens és igual si plou o neva la resta de dies, de manera que no ens posarem tiquis-miquis encara que estiguem a mig octubre i faci una calor de cal Déu que no permeti que els jerseis, homosexuals per definició, surtin de l'armari.

2) Per si no fos prou, cada dimecres té ni més ni menys que vint-i-quatre hores on els coi de núvols poden triar i remenar sobre on anar a tocar la pera i fastiguejar el personal, sent especialment fills de puta si no han aparegut en tota la resta de setmana, com acostuma a passar.

El mateix Mourinho se'n feia creus: "¿Pur qué? Zolo jugamosh una hora un día a la semana i nosh jueve. Hay un tiempo meteorológico phara la LEFA i otro para las demas competishionesh."

3) Dit això, per tant, veiem que és poc probable que, necessitant tan sols que els estadis estiguin secs durant la setmana només UNA de les 168 hores que té (167 a Canàries), els núvols facin acte de presència aigualint-nos la festa. Sí sí,... "poc probable"...

Uploaded with ImageShack.us

Representació animada d'un putu Cumuludimecrus Estratofilldeputus en acció

És per això que des de l'entitat àcida volem dedicar una cançó a aquests núvols tant "simpaticots" i "graciosots" en el qual l'autor mostra tot l'enuig que sentim tota la comunitat lefística d'una manera ben catalana i original:

Esperem que la setmana que ve no passi el mateix, si no segrestarem nuvolets petits i, després de torturar-los, n'exigirem un rescat.

El mur (cerveser) de les lamentacions (cítriques)

Les llimonetes s'emporten un punt en un partit contra l'Aston Birra FC que podia haver acabat en en victòria per part dels dos equips. L'elaboració i toc vegetal contrasta amb el feungol defensiu i directe del ABFC.

Dues filosofies de joc totalment antagòniques

Des de la recent fundació de l'Aston Birra com a equip de feungol, hom podia observar en el seu blog que, pel què publicava la secció de comunicació bírrica, aquest conjunt utilitzava una tàctica feungolística amb reminiscències italianes. De totes maneres, quan els integrants àcids arribaren (la majoria tard) a l'estadi Mordor B (situat a la mateixa falda del Monte del Destino, on Jesús va perdre l'espardenya i va conèixer dos Hòbbits que traficaven amb una quincalla) es trobaren amb aproximadament una dotzena de jugadors cervesers. Això, sense tenir les dades sobre l'estil de joc astonià, podia fer creure als de la vitamina C que l'ABFC aprofitaria l'extensa banqueta per oferir un estil de joc ofensiu aprofitant la superioritat numèrica. Però no fou així; mentre els jugadors taronges (de color de samarreta) s'embotien ordenadament al darrera eren els components de l'equip verd els que remenaven la pilota intentant buscar una escletxa entre la malla defensiva. L'estratègia astoniana, desgraciadament pels interessos vegetals, tingué el seu premi.

Dibuix que representa la "batalla" viscuda anit a Mordor B

La insistència àcida no pot vèncer el joc directe astonià

Balde Tropic fou el primer en inaugurar el marcador mitjançant un afortunat rebot en el llançament d'un "flequit" directe. Mitjançant contraatacs o passades llargues del porter, l'Aston Birra FC aconseguí superar la pressió vegetal fins a 4 vegades, alhora que intentava inhibir les jugades àcides (algunes vegades fins i tot interceptant dues passades decisives amb la mà, fet que des del CEeC lamentem i considerem un recurs lleig en una competició sense "àrbits"). Només l'encert finalitzador de Balde Tropic (3) i Cosmopolitan, aquest en els instants finals, pogueren equilibrar la balança i donar un puntet que, si bé col·loca l'entitat llimona al calaix més alt del podi en solitari, deixa l'equip frustrat per no haver pogut tenir un pelet més de sort de cara a porteria, una sort que el porter astonià s'encarregà de fer desaparèixer un munt de vegades.

Cosmopolitan, feliç després d'haver trobat un forat en la defensa cervesera

I la setmana que vé, l'AJS, un rival amb què no val a badar
Dimecres que ve, l'AJS visita l'equip de John Lemon a l'Estadi Pau Casals. Pot ser una oportunitat per millorar i anar consolidant l'equip en aquest inici de temporada. El president vol recordar als jugadors, però, que la temporada passada, en un partit disputat a Mordor A, els jugadors vegetals van caure davant els assemblearis, perdent dos punts que haguessin permès la consecució del títol, així que ha demanat als integrants llimona que no es basin en el què diu la classificació i que vagin ben concentrats en el pròxim encontre.

El mètode científic: assaig i error (i paciència que ja entrarà)

El CEeC aconsegueix batre l'Endavant les Atxes en un partit molt disputat al (fabulós) estadi Pau Casals. La paciència cítrica es converteix en l'eix fonamental del segon triomf de la temporada.

Treball i "anar provant"
Després de veure com l'Endavant encetava el marcador, com acostuma a passar en la majoria de partits, i seguint un dels (incomptables) savis consells del mestre Charlie Rexach, "ara el Barça el CEeC hauria de buscar el gol" per intentar capgirar la situació.

El mestre Rexach, autor d'altres perles com "és molt important fer el segon gol abans del descans perquè així arribes a la mitja part amb un dos a zero"

Calia posar-se les piles i millorar la velocitat de circulació de la pilota si es volia xutar amb opcions de feungol. Sembla, però, que les quatre gotes que van caure a mitja tarda van mullar la pòlvora vegetal, ja que l'efectivitat de cara a porteria va caure en picat (deixant de banda que cert jugador sembla entestat en fer gol a la seva pròpia porteria; ahir ho va tornar a intentar, però aquesta vegada Carajillonch ho va veure venir i ho va evitar). La desesperació vegetal féu acte de presència a mesura que el porter atxa aturava incomptables xuts dels de John Lemon.

Imatge d'una de les incomptables intervencions del porter atxa

Sprint final
Faltant aproximadament 15min, l'equip, situat per darrere en el marcador, s'acollí a la dita de "quien la sigue la consigue" pressionant la sortida de l'equip socialista i seguint percutint sobre la porteria contrària, alhora que intentava aturar les verticals aproximacions del rival. A les acaballes s'aconseguí l'objectiu i es va poder donar la volta al marcador.

Extra: Puyol també és cítric!
Per altra banda, l'equip ha constatat que el mateix Carles Puyol és un declarat fan de la nostra entitat. La fruita del següent anunci és una taronja per casualitat? És cert que un plàtan no fa de bon xutar, però estem parlant del mateix Puyol o sigui que si ha escollit la taronja i no una síndria és per alguna cosa (tothom sap que ell seria capaç de fer tocs fins i tot amb les boles que persegueixen a Indiana Jones si ho volgués). Nosaltres som més aviat partidaris que el de la Pobla aprofita l'avinentesa per picar l'ullet a la entitat i buscar acabar la seva carrera al club vegetal.

El vídeo: http://www.somelquefem.cat/somelquemengem-fruita/vervideo.php

Recuperació després de la Supercopa

Després d'haver-se proclamat SuperSubcampions en la primera disputa de títol de la temporada, la Supercopa de la LEFA, on només van perdre un partit en tota la competició, el CEeC es disposava a iniciar la competició de la regularitat a l'Estadi Olímpia B davant dels sempre complicats chungos 

Manca d'efectius chungos
Dies abans de l'encontre, els mateixos integrants del TCFC havien fet públic mitjançant la seva pàgina güep que una part considerable de la seva plantilla no podria comparèixer davant les llimonetes en la inauguració del campionat "lligueru". No refiant-se d'això, tot i la baixa a última hora de Kiwimeló, John Lemon, sabent de la intensitat (i resistència física necessària per part dels jugadors d'ambdós clubs) amb la que es caracteritzen els enfrontaments entre vegetals i "escai blus", va decidir emportar-se prou jugadors com per tenir sempre tres homes a la banqueta i garantir la coneguda pressió vegetal sobre els rivals (no fos cas que el comunicat del TCFC fos una estratègia).

Chungos siguin 6 o 56
Arribats a l'estadi, els jugadors del CEeC van comprovar que, efectivament, faltava mitja plantilla chunga. De totes maneres, el TCFC sempre havia sigut un rival complicadíssim, de manera que el CEeC no podia abaixar la guàrdia; calia jugar el partit. I començà l'encontre. Concentrats, els vegetals inauguraren el marcador i cap al minut 20 de partit ja comptaven amb un bon coixí de gols. Per altra banda, a la porteria contrària observava un satisfet Carajillonch, qui per primera vegada a la lliga i després de més de dos anys aconseguiria mantenir la porteria a zero aturant tots els intents de rematada chungos, presentant així la seva tercera candidatura per al Blackberry Trophy (Trofeu Sa Mora). A partir d'aquí, el marcador se seguí descompensant fins al final i deixarem la narració aquí perquè no cal "hacer leña del árbol caído", com diuen els del país del costat.

Avís als "ruquis" de les capelines grogues
Esperem que el Xivarritas Pescanova (pròxim rival del TCFC, no es que els hi volguem mal) es confiï basant-se en aquest resultat i deixant-se endur pel bon debut, pel qual els felicitem (i els hi agraïm). Des d'aquí ens compadim de l'equip sorollós perquè la setmana que ve no hi ha champions i de ben segur que es trobaran amb els complets i "veritables" chungos.

I la setmana que ve seguim Endavant amb la LEFA al Pau Casals

Plantilla tancada amb triple canvi de cromos

DESPRÉS DE CORREDISSES PELS DESPATXOS EN ELS ÚLTIMS DIES, EL CEeC ANUNCIA QUE JA TÉ LA PLANTILLA TANCADA DE CARA A LA TEMPORADA 2012-2013, JUST HORES ABANS DE DISPUTAR EL PRIMER TÍTOL

Amb les ja sabudes marxes (com a mínim aquest any) de Murderface, Caminero i Sake, era ben sabut que l'equip necessitava desembutxacar els milions obtinguts per les vendes d'aquests tres jugadors si volia mantenir una plantilla prou competitiva com en els últims dos anys. Com ja vam avançar fa uns dies, l'entitat estava pendent de tancar definitivament un trio de fitxatges per suplir les baixes de cara a aquesta temporada (que avui mateix encetem amb la Supercopa de la LEFA davant La Trepa). Doncs, senyores i senyors, aquest dia ja ha arribat.

Genètica vegetal

Procedent de la cantera i la família vegetal, i avalat per son germà, BALDEYS ha formalitzat la seva relació amb la nostra entitat definitivament després d'haver seduit els fulladors (ojeadores) cítrics en més d'una participació en partits dels de John Lemon. Lluint el dorsal 14 (quan passi per la secció d'estampació de samarretes del club), està previst que l'entrenador el faci debutar avui mateix en competició oficial.

Com es pot apreciar a diferents portades de diaris, la directiva no s'ha pogut resistir als encants d'aquest jove jugador

Reforç des de dalt
Es presenta un any difícil per a COSMOPOLITAN. Després d'una reunió amb si mateix, les dues parts (o més ben dit, la única part) han signat un acord que vincula al president de l'entitat per doble via al CEeC. Després d'encaixar-se una mà amb l'altra ha afirmat que és un plaer tenir tractes amb ell mateix i que això ha facilitat un acord que satisfeia a les seves parts. Aquest any doncs, li tocarà compaginar les tasques de despatx amb les arts del feungol. És evident que no tindrà cap problema en adaptar-se al grup ni l'estil de fer de l'entrenador (bàsicament perquè els hi paga el sou a tots). Està previst que hereti la samarreta de Murderface amb el número 5.

Cosmopolitan celebra poder cobrar dos sous, com a president de l'entitat i com a jugador

Hem fet el triplet
Encegat per un matí d'eufòria amb la contractació de Baldeys, el president Cosmopolitan, havent-se fitxat també a ell mateix, ha assegurat que ha aconseguit una tercera incorporació. Extasiat, afirmava davant la premsa que havia tancat la compra de ROC AMB COLA després d'una tensa negociació amb una escola d'anglès. Del contracte se'n desprèn que, si bé el jugador ja és propietat del CEeC, aquest el club ha decidit que el mantindria en qualitat de cedit a les files de l'escola d'idiomes fins a finals de desembre a canvi d'una cessió d'una hora per al partit de Supercopa.

Tot i que debutarà avui, haurem d'esperar a finals d'any per tornar-lo a veure als estadis de feungol

Arrenca la (pre)temporada 2012-2013

Finals d'agost. Per bé o per mal a l'estiu li queden dos telediarios. Cert; s'acaba la bona vida però,... torna la LEFA, el feungol i, no menys important, torna l'activitat la pàgina güep oficial cítrica.

I per fer-ho ordenadament, anirem a pams:

1.- Primer de tot el CEeC vol felicitar al vencedor de l'última temporada, la Trepa, per haver aconseguit endur-se el trufetx en un final de competició molt disputat (val més tard que mai). De totes maneres aquest any farem el possible perquè aquesta catàstrofe no es torni a repetir.

2.- En segon lloc, des de l'entitat també es vol donar la benvinguda als dos nous equips que s'incorporen aquesta temporada a la competició, l'Aston Birra i el Xivarri. El CEeC desitja molta sort a ambdós conjunts en els seus partits (ara, en tots no, sort en tots excepte en els que juguin contra nosaltres; bones persones sí però no tontos).

3.- A més, estem en disposició de comunicar als nostres incomptables fans d'arreu que la directiva està movent fils per configurar la nova plantilla abans que tanqui el mercat d'hivern, tot i que també es pot fer després (només faltaria que ens estresséssim tots plegats abans de començar).

S'està cuinant la nova plantilla 2012-2013

Com que Caminero va exigir unes millores pel què fa a condicions econòmiques en el seu contracte que el club no es pot permitir pagar, ambdues parts no han arribat a un acord i el jugador s'ha desvinculat de l'entitat. Altres jugadors, com Bazzinga (actualment CarajiLlonch) o Martini, duen una doble vida esportiva i la seva dedicació al feungol aquesta temporada es pot veure reduïda afavorint altres esports, com el feungol onze i l'hoquei subaquàtic (no rieu que no és conya; sí sí, el feungol onze existeix i és un deport molt digne).

Balde Tropic afirmava que no calia fitxar, que ell ja s'encarregaria de deixar amb el cul a l'aire als contrincants (creiem que no ha entès el significat de l'expressió... i que aquest estiu ha pres molt el Sol)

Per aquestes raons, l'entitat es veu obligada a reforçar la plantilla i el primer jugador escollit, per mèrits i dedicació pròpia és el mateix president d'honor de l'entitat, en CosmoPOLitan (si no troba cap altre nom se li adjudicarà aquest), conegut per la gent amb el nom vulgar de Pol Capella. Només falta que el jugador signi un autògraf al contracte però la cosa està pràcticament tancada. Finalment, John Lemon, el míster, s'ha fixat en les perles del planter vegetal i no estem gaire lluny de veure a Baldeys, germà petit de Balde Tropic amb la samarreta del primer equip llimona. Pròximament confirmarem o desmentirem ambdues incorporacions.

El Desperdíçiu de Salònica ja comença a escalfar la darrera jornada de lliga

Alguns cítrics usuaris del tuítah han rebut aquest missatge on apareix Britnispirs engolint una llimona trossejada, segons el Desperdiciu, fet similar al que passarà en el darrer encontre de lliga. El vídeo, penjat al iutup, incorpora el següent comentari:

"Els Cítrics es juguen la lliga davant el Desperdiciu aquest dimecres. No els hi serà fàcil ja que els Desperdicius s'han convertit en els DesPericos i salvaran la temporada si poden enfonsar l'etern rival i que la Trepa guanyi la LEFA 2012"



Aquest dimecres a les 21h i a l'Estadi Olímpia B sabrem si es compliran els pronòstics crustacis.

Per presumir s'ha de patir

El CEeC venç l'Endavant les Atxes en un mal partit i segueix somiant en revalidar el títol

Resultadistes
Dimecres passat el CEeC va aconseguir una treballada victòria en el partit que enfrontava les llimonetes amb el cuer, l'Endavant les Atxes. El match va permetre als fruittis poder seguir l'estela imparable de La Trepa mantenint la distància amb el líder tot i que els de John Lemon van estar lluny d'oferir la seva millor faceta feungolística, pecant d'individualistes en certs moments. Durant gran part del partit, els cítrics va anar a remolc i per darrere en el marcador, i no va ser fins als instants finals, amb uns atxes més cansats, que s'aconseguí girar la truita i endur-se la parelleta de punts (4-7).

Dues finals. Cal recuperar el to a l'Estadi Pau Casals
Estimats leferus, això ja s'acaba. Tot i que finalment la directiva de la LEFA ha confirmat que podrà celebrar-se la 2a edició de la Copa de la LEFA, a la Lliga li queden dos telediarios. El calendari anuncia que els dos últims rivals de la nostra entitat seran el Llumillo Niutin i el Desperdíciu de Salònica. Els jugadors llimona saben que es tracta de dues finals, dos partits importantíssims per poder seguir optant al títol en la competició de la regularitat. Però cal anar pas a pas; oblidem-nos per ara dels Salònics i centrem-nos en l'equip càrnic. L'entitat ha convocat dimecres al vespre a l'Estadi Pau Casals (feu el favor de venir que al juny ja no fot fred i hi ha grades per seure) a la seva afició per afrontar amb opcions el xoc entre animals i plantes.

Bon paper al torneig i sensacional match a l'Olímpia A

Aquesta ha sigut una setmana atrafegada pels integrants del CEeC; no només han jugat aquest dimecres l'habitual partit de la competició lefera, sinó que aquesta ha sigut una setmana un pèl diferent com a la conseqüència de la participació en el Torneig de Futbol del teatre St. Vicenç de Sabadell.

Primera part: Torneig (13 de maig)


Convocatòria espaterrant
Diumenge passat, 13 de maig, l'entitat s'inscrivia a la segona edició del Torneig de Futbol del teatre St. Vicenç. Tot i les diverses baixes, es conformà una plantilla d'enorme qualitat formada per Bazzinga, Kiwimeló, Martini, Balde Tropic i Blaiantines del primer equip i Balde Tropic Junior, Genís del mono i Roc amb cola, jugadors que donarien "apoyu" als que vesteixen orgullosament la samarreta verda cada dimecres.

Matí eficaç tot i l'ensopegada inicial
L'atzar va voler que l'equip formés part del grup D de la competició, de manera que els vegetals s'enfrontarien als Rayo Vayacaño, als Tiet Mauguen FC i als Veterans, per aquest ordre. En el primer partit, disputat a l'Estadi Can Baldsuck (l'antic Can Balsach), els de John Lemon es van topar amb un equip molt cohesionat, conformat majoritàriament per jugadors amb el futbol sala a la sang, de manera que no van poder desplegar el seu habitual futbol de toc i van ser, en termes generals, dominats pel què fa a possessió pel Rayo Vayacaño. De totes maneres s'aconseguí un resultat prou digne, tans sols perderen per un sol gol de diferència en un partit força igualat (2-1).

Primer partit perdut, però l'equip no es desanima; és conscient que per passar de la fase de grups ha de guanyar els dos partits que li queden. El proper rival és el Tiet Mauguen FC, un equip més assequible que el primer. Després de desplaçar-se fins l'Estadi Escola Creu Alta, l'equip escalfa els turmells mitjançant un rondo esperant poder executar el feungol de toc. Una extranya persona (semblant a una altra que passejava pel camp de Can Baldsuck hores abans) armada amb un xiulet convocà els integrants d'ambdós a la pista, entre les preguntes dels jugadors vegetals; "Qui és aquest?", comentava un fruitti a un altre, "Va amb nosaltres o amb ells?", preguntava un altre, mentre un tercer afirmava que potser era una espècie de triangular entre tres equips, però al no trobar la tercera porteria descartaren ràpidament aquesta opció. Pocs instants més tard van saber que aquella persona era l'"àrbitre" i que s'encarregava de fer complir el reglament. Ara ja alleujats i sabent una cosa més, els jugadors del CEeC no es van deixar influir per aquell descobriment i van oferir als nombrosos espectadors de l'escola de primària un sensacional partit que els permeté seguir somiant en passar a quarts de final (7-2).

Amb la moral recuperada i amb la satisfacció d'haver fet els deures, l'equip tornà a Can Baldsuck per disputar el tercer i definitiu partit de la fase de grups. Els verd i negres necessitaven un nou triomf i el rival era el Veterans. El partit no va tenir massa història; la diferència en la mitjana d'edat entre els dos equip rondava uns 30 anys, de manera que el CEeC va asfixiar els pulmons de l'equip contrari (7-0)

Tarda per oblidar però valoració de la jornada molt positiva
Amb el primer objectiu complert, la major part de l'equip es reuneix a casa de Bazzinga per dinar i repassar la tàctica escollida per aplicar durant els partits de la tarda. Fins aquí tot perfecte. El que havia d'haver sigut un dinar lleugeret es convertí en un altre partit, o més ben dit en una batalla; l'equip es topà amb un batalló de 6 pizzes disposades a arruïnar els plans del les llimonetes. Després d'una lluita acarnissada, el CEeC va vèncer a l'equip italià, encara que els soldats llimona quedaren greument ferits. De fet, alguns van quedar tant afectats que els va afectar el cervell; periodistes-paparazzis infiltrats informaren que alguns deixarien anar frases després de dinar que confirmen aquesta hipòtesi. A continuació, incorporem un fragment de la desafortunada conversa (l'autor de la qual restarà en l'anonimat per possibles burles):

+"Blai, passa'm... allò... em... la cullera
-"Aquí no hi ha cap cullera!"
+"No, les... si home... "txic-txic" [referint-se a unes tisores]"

Imatge del temible àpat

Com s'ha pogut apreciar, tot i que alguns més que altres, l'equip enfrontava la tarda en unes més que millorables condicions, de manera que ens limitarem a dir que no van estar a l'alçada i van caure eliminats contra el JKM's (3-0). De totes maneres, tots els jugadors coincidien afirmant que havia estat una experiència molt recomanable i que havien "fet unes bones rises" durant tota la jornada.

Segona part: Lliga LEFA (16 de maig)

Recordant l'últim encontre
Després del Torneig, l'equip tornava "a la rutina" amb el record al cap d'un partit fosc a l'Estadi Mordor Arena disputat el passat 29 d'abril. Els vegetals tornaven a la LEFA davant un equip que els derrotà en l'últim encontre disputat entre els dos conjunts, l'AJS.

"Això no es pot (tornar a) permitir!"
L'equip desitjava la revenja i ràpidament encetà la llauna en el luminoso a l'enorme Estadi Olímpia A. Després d'alguns gols llimona més, els assemblearis es veieren obligats a avançar el porter per obtenir una superioritat numèrica que els permetès capgirar la balança, però l'astúcia i la gran defensa vegetal va impedir-ho. Els minuts seguien exhaurint-se i els fruittis seguien perforant les malles de l'equip groc obtenint una renda que superà les dues xifres. En el tram final del partit, una relaxació defensiva i una encertada combinació assembleària permetè que l'equip groc fes el gol de l'honor (1-16).